El vespre del dia 10 de setembre de 2021, vigília de la Diada Nacional, Memorial 1714 va tornar a encendre el peveter que tenim a l’associació amb la flama provinent de Cardona, la Flama de la Resistència Catalana, com a símbol del compromís de lluita fins a l’alliberament nacional. En tot moment el nostre peveter va ser escortat per la Coronela de Barcelona, com a milícia pròpia de la ciutat de Barcelona.
Discurs de Dolors Feliu i Torrent, jurista i activa lluitadora per la independència de Catalunya.
La independència de Catalunya, història d’un present
Gràcies al Memorial 1714 per convidar-me a parlar aquesta vetlla de l’11 de setembre aquí, al Fossar, i també molt especialment per la gran tasca que fa tot l’any el Memorial. Gràcies també a la Coronela de Barcelona per ser-hi i mantenir l’estendard en alt. I a la marxa de torxes per encendre aquesta nit.
Parlar en aquest lloc on tants segles de lluita ens acompanyen fa sentir emoció i serenor. El Fossar és un símbol de la lluita atàvica per la llibertat de la nació. Sense aquesta tampoc existeix la llibertat individual, que seria una mera fal·làcia, un miratge. Això ho sabien les ànimes valentes que van lluitar aquí el 1714, i ho sabem també nosaltres.
Aquest és un lloc per dir la veritat. Que no us enganyin: aquell coratge dels lluitadors antics el veig als vostres ulls, corre per les vostres venes. Fa ara quatre anys vam tornar a sortir al carrer, ara amb una arma encara més poderosa: els vots, el clam de democràcia. Els càstigs espanyols infligits a Catalunya, els cops, les presons, els judicis, acaben sent munició per noves revoltes.
El Govern espanyol pretén que l’independentisme s’acabi o quedi somort. Reduït a una quimera inabastable. Una ximpleria, diuen algunes. El diàleg pot ser, sostenen, perquè Catalunya ja no vol la independència.
Què dieu els qui heu vingut avui al Fossar? Voleu la independència? SÍ!
Us proposo assentar els peus en aquest lloc de lluita, que ara mateix trepitgeu, per ajudar a vèncer la por de la repressió, la frivolitat enganyosa de l’individualisme o l’excusa queixosa. Encara estem acabant de passar una pandèmia devastadora. Cal recuperar el país. Vindran diners d’Europa. També hi ha canvis a fer en el model econòmic i de societat. Hi haurà decisions a prendre. Qui les prendrà? Les prendrà Madrid?, o agafarem les regnes del nostre propi futur?
Fa molt de temps que tenim pendent fer la independència de Catalunya. Els morts de 1714, o els de la guerra civil, només són una evidència irrefutable que la repressió que vivim ara no és fugissera, i no acabarà fins que no aconseguim la llibertat.
Posem una nova data per fer un nou embat i aconseguir la independència! Una data aquesta mateixa legislatura. Si no ho hem aconseguit abans, que la data sigui la de les eleccions vinents al Parlament de Catalunya. Amb els vots, amb la democràcia.
La força de segles de lluita ens acompanya. Sentiu-la.
Sentiu la vostra voluntat! Sentiu la vostra llibertat!
Lluiteu pel que més estimeu! Lluiteu per poder-vos dir dones i homes lliures!
Lluitem i vencerem!
