Amigues, amics,
Catalunya sempre ha aspirat a ser lliure, independent, i la seva desitjada forma de govern, la República; de fet ho ha estat durant molts períodes de la història. Això que molts historiadors castellans ens han volgut amagar o tergiversar queda palès en poques paraules si repassem la història de veritat en vuit referències:
1. Des de l’any 988 quan el Comte Borrell II es va independitzar de la casa d’Anjou i va reunir els seus comtats per formar la nostra nació, Catalunya va ser independent fins al 1714 quan un Borbó, Felip V, gràcies al reforç militar que li va enviar el seu oncle francès Lluís XIV, va entrar a Barcelona incomplint posteriorment tots els acords pactats amb els catalans. Pràcticament, vuit segles d’independència, havent declarat, el 1641, l’aleshores president de la Generalitat Pau Claris, la República Catalana que va quedar reblada l’any 1713 fins a l’11 de setembre de 1714.
2. Entre el 1793 i el 1871, com a ressò de la Revolució Francesa, a Catalunya es produeixen conspiracions encaminades a la creació d’una República Catalana, mostra de l’esperit republicà dels catalans.
3. Entre el 1810 i el 1812, i sota la protecció de Napoleó, es declara la República Catalana, cosa que va fer enfadar molt el seu germà Pepe Napoleó I, aleshores rei d’Espanya.
4. El 1873 la Diputació de Barcelona proclama l’Estat Català.
5. El 1928 és proclamada a Cuba la República Catalana per l’exiliada Assemblea Constituent del Separatisme Català.
6. El 14 d’abril de 1931 el president Francesc Macià també proclama la República Catalana que després va desconvocar.
7. El 6 d’octubre de 1934 el president Lluís Companys proclama l’Estat Català dins la República espanyola. Li va costar la presó i anys després, el 1940, l’afusellament per part del dictador Franco, gràcies que la Gestapo nazi el va detenir a França i li hi va lliurar.
8. Finalment, i per ara, el 27 d’octubre de 2017 el president de la Generalitat Carles Puigdemont, basant-se en l’abassegador SÍ del Referèndum d’Autodeterminació del dia 1r del mateix mes, proclama en el ple del Parlament la independència de Catalunya en forma de República que tot seguit suspèn sota les amenaces dels poders de l’Estat espanyol, entre els quals un altre Borbó, Felip VI, de provocar un bany de sang a Catalunya si aquella proclamació tirava endavant.
Pels historiadors més rigorosos la República Catalana ha estat proclamada cinc vegades al llarg de la Història. Si alguna cosa demostren els vuit punts anteriors, malgrat que els fets algunes vegades han estat efímers, és que els catalans sempre han tingut ànsies de llibertat, d’independència i de República. I això no s’ha acabat, hi tornarem! La història ho demostra.
Vostre,
