Durant les últimes setmanes, la tensió mundial s’ha disparat a causa del desplegament massiu de tropes russes entorn de la frontera amb Ucraïna davant la seva possible adhesió a l’OTAN.
El president Biden i la Unió Europea (UE) han denunciat la possibilitat d’un xoc militar si es produeix una invasió russa. La qüestió és, però, si s’està a la vora d’una nova guerra regional o mundial, o bé si s’estan tibant les negociacions polítiques i econòmiques entre l’imperialisme rus i el nord-americà pel control d’Ucraïna i la regió.
La dura i eixelebrada negociació per la influència política i econòmica a Ucraïna es troba enmig de l’actual crisi global que viu el sistema capitalista-imperialista, ja que cap dels bàndols és progressista.
Encara que totes dues parts competeixin en declaracions amenaçadores, ambdues busquen sortir d’alguna manera, del pantà polític en el qual es troben. Sense caure en el ridícul, com li va succeir a Biden amb la seva abrupta sortida de l’Afganistan, i sense patir nous costos polítics als seus respectius països.
La reunió entre el secretari d’Estat dels EUA, Antony Blinken i el ministre d’Afers exteriors rus Serguei Lavrov, del divendres 21 de gener, i la voluntat de continuar les converses, significa que la negociació continua oberta.
La demanda central de Putin i Rússia és que Ucraïna, la seva ex-aliada, no s’integri a l’OTAN; al seu rerefons, però, hi ha el col·lapse de l’ex-URSS dels anys noranta, la caiguda de la dictadura del Partit Comunista i la restauració capitalista van portar al desmembrament de l’ex-URSS, que afeblí el poder polític i econòmic de la nova burgesia russa i del règim totalitari que encapçala Putin. La independència d’Ucraïna, el 1991, va ser un cop important perquè era la segona economia i el graner de l’ex-URSS. Ucraïna és un dels grans productors d’aliments del món. Des del col·lapse de l’ex-URSS, l’imperialisme europeu i els EUA van llançar una ofensiva per convertir als països d’Europa de l’Est (Polònia, Romania, Bulgària, Romania, Txèquia, Eslovàquia i Ucraïna) en les seves semi colònies.
Fins al 2014, Rússia controlava encara a Ucraïna gràcies al govern capitalista pro rus de Yanukovich. La caiguda vertiginosa del nivell de vida del poble treballador per la restauració capitalista va derivar, però, en una rebel·lió popular que tombaria al govern aliat de Putin i s’imposaria a un govern prooccidental, d’acord amb l’imperialisme europeu. La resposta a aquesta derrota, va ser l’annexió a Rússia de Crimea, territori ucraïnès, i l’apropiació de la històrica base naval de Sebastopol: l’estratègica entrada de la Mar Negra. Putin i sectors que encara controlen aquesta regió amb suport financer i amb armes de Rússia, el 2014, també van promoure aixecaments separatistes a la regió del Donbass a l’est del país, on el conflicte continua encara actiu.
Per què surt ara Putin amb aquesta contraofensiva? Perquè la crisi mundial econòmica capitalista també l’afecta política i econòmicament. L’imperialisme rus s’ha afeblit, fet que ha comportat un retrocés en les últimes eleccions, afectat per diferents conflictes. En primer lloc, a Rússia arran de les polítiques d’ajustos, combinat amb les conseqüències de la pandèmia de la Covid-19 i la repressió. En segon lloc, perquè ha hagut de sostenir els governs pro russos intervenint, directament o indirecta, amb tropes, en les rebel·lions populars de Bielorússia i, recentment, a la del Kazakhstan. L’objectiu: revifar la crisi d’Ucraïna, aprofitant la seva possible adhesió a l’OTAN, per a tractar de recuperar punts atiant els sentiments nacionalistes russos en amplis sectors populars de la seva base social i negociar unes millors condicions dels preus del gas rus que va a Europa i la construcció de nous oleoductes.
L’imperialisme ianqui i europeu li han servit en safata l’argument a Putin amb la seva ofensiva perquè Ucraïna sigui part de l’OTAN (Organització del Tractat de l’Atlàntic Nord) que és l’aliança militar imperialista més important. Biden i la UE busquen d’aquesta manera, consolidar el control i domini sobre Ucraïna i tota l’Europa de l’Est. Política que assumeix l’actual govern capitalista d’Ucraïna que continua, al seu torn, explotant al poble treballador aliant-se amb les multinacionals.
En aquest xoc entre Rússia, la UE i Biden, no hi ha res progressiu. Es tracta d’una lluita interburgesa amb la intenció d’esmorteir la crisi política i econòmica que pateixen cadascuna d’aquestes potències imperialistes. La Xina i l’Iran han donat un tebi suport a les demandes de Putin. I, al seu torn, Putin, entre les seves fanfarronades ha amenaçat d’enviar forces militars a Cuba i Veneçuela.
Davant la possibilitat d’una manca d’acord negociat, des de la UIT-QI, fem una crida a repudiar tot intent o amenaça de Rússia-Putin d’envair Ucraïna i a reivindicar: Fora la ingerència a Ucraïna, tant de l’imperialisme rus com de l’imperialisme europeu i dels EUA; Fora l’OTAN a Ucraïna; per la retirada immediata de tot armament i míssils nuclears de Rússia i de l’OTAN; per l’autodeterminació del poble ucraïnès.
La sortida de fons a aquesta crisi passa perquè la classe treballadora de Rússia i d’Ucraïna enfrontin els seus governs i imposin governs de les i els Treballadors.
Unitat Internacional de Treballadores i Treballadors-Quarta Internacional (UIT-QI)
24 de gener de 2022
