Les infraestructures dins de la República Catalana

image_pdfimage_print

El futur més immediat d’un nou Estat atorga un rol decisiu a les infraestructures com a peça clau pel correcte funcionament d’un país i com a motor per a desenvolupar la seva economia i progressar socialment. Un nou Estat ha de pensar en el dret dels individus a l’accessibilitat, a gaudir de formes de vida saludables i a disposar dels serveis indispensables com són l’aigua, el gas o l’electricitat. Per això cal adoptar uns sistemes eficients de transport i de proveïment que facin efectiva la mobilitat de persones i mercaderies i de la informació, sempre sota criteris de sostenibilitat ambiental.

El nou Estat necessita, per qualitat democràtica, ser racional en el procés de presa de decisions a l’entorn de les infraestructures. A l’hora d’implementar una infraestructura, es proposa utilitzar instruments de decisió col·lectiva, seguint els models existents en països desenvolupats i contemporanis. De tots és conegut, i en tenim experiència, que invertir en una actuació innecessària constitueix una greu errada i una pèrdua de diners que podrien ésser destinats a cobrir serveis bàsics dels ciutadans o a la realització d’inversions més eficients. Cal treballar tenint en compte el concepte de cost-benefici en les fases de concepció, execució i explotació.

Hem de canviar el model de centralitzar-ho tot, aquest esquema aplicat per l’estat espanyol, ens ha demostrat que és un permanent obstacle al creixement de zones dinàmiques i de gran potencial. Pensar els territoris de Barcelona, Girona, Tarragona i Lleida de forma integrada i multimodal és la visió de futur que ens possibilitarà el creixement global i desenvolupament econòmic i social del que disposem, màxim potencial per una futura Catalunya dins del mercat europeu. El nou Estat necessita una definició de noves estructures de transport de persones i mercaderies i d’unes plataformes logístiques que permetin donar resposta als nous fluxos com a conseqüència de ser porta logística del Mediterrani i del centre d’Europa pensant en l’entrada en servei del corredor mediterrani.

Publicitat
Anunci de l'acte de presentació de Dempeus
Publicitat

El futur Estat ha de donar resposta als interessos dels seus ciutadans, ara tenim l’oportunitat de donar solució a moltes situacions irracionals i encallades de forma crònica. No es pot seguir amb la manca d’inversions en via, en catenària, en sistemes de senyalització i control de la xarxa de Rodalies. No podem seguir amb la passivitat demostrada per Aena en la gestió dels aeroports. No es pot seguir amb la limitació de creixement econòmic i productiu de ports com Barcelona i Tarragona. No podem seguir amb l’actual marc regulatori del sector energètic que afecta a l’economia productiva i als preus que paguem per l’electricitat.

Poder disposar d’unes infraestructures pròpies ens han de permetre l’aplicació de polítiques innovadores en línia amb les directrius europees de transport, de medi ambient i d’energia. Conceptes com el de pagament per ús i qui contamina paga han de constituir una de les fites a assolir en la nova cultura infraestructural i de foment de la mobilitat sostenible. Ens cal potenciar el concepte que el transport públic sigui una alternativa real per atendre les necessitats de mobilitat, i contribueixi a la lluita contra el canvi climàtic, la millora de la qualitat de l’aire i la seguretat viària. Com a directriu bàsica de futur, la mobilitat en vehicle privat ha de créixer menys d’un 60% fins el 2026 mentre que la mobilitat en transport públic ho hauria de poder fer gairebé en un 120%.

Les infraestructures, dins d’una futura República Catalana, ajudaran a augmentar la creació de riquesa, afavoriran la reindustrialització, augmentaran les activitats de l’empreses, podran generar creació de llocs de treball, permetran l’augment de cotitzacions a la seguretat social, i seran sostenidores de les pensions.