Catalunya continua en un atzucac pel que fa a l’energia. Només el 8% de l’energia final disponible per al seu ús és d’origen renovable. De tota l’energia final, el 21% correspon a l’electricitat. Si mirem l’aportació renovable a l’electricitat (16%) ens adonem de com estem de lluny de l’objectiu que marca la llei catalana de canvi climàtic (50% l’any 2030) i dels objectius europeus.
Les conseqüències del sistema energètic que hem heretat del franquisme i que el postfranquisme ha estat incapaç de capgirar les tenim davant dels ulls: 44 milions de tones equivalents de gasos d’efecte hivernacle (5,9 tn/any.càpita) emeses a l’atmosfera, més de 25 bilions de becquerels de radioactivitat (3,7 milions de Bq/any.càpita) abocades a l’aire i a l’aigua, a més del combustible nuclear gastat que, com més s’allargui la vida dels tres reactors que encara funcionen a Catalunya, més quantitat de residus altament radioactius es van generant i més herència enverinada anem deixant als que vindran darrere nostra.
Des que el 19 de febrer de fa vint-i-un anys, un grupet de persones, convocades per un grup proteccionista del sud de Catalunya, es manifestà per mostrar la seva oposició al que denominaven “centrals eòliques”, silenciant escandalosament qualsevol referència als reactors nuclears existents i centrals de cicle combinat que s’estaven planificant i començant a construir a Catalunya, es pot intuir clarament a qui beneficia qualsevol oposició o entorpiment a materialitzar la transició energètica a Catalunya, que implica tancar nuclears i deixar de cremar materials fòssils, des d’ara mateix.
Ara que tornem a veure grups entorpint o oposant-se a la implantació de parcs eòlics i horts solars, convé analitzar i investigar amb detall d’on sorgeix i qui fomenta aquesta mena d’accions, tant a casa nostra com arreu del món.
Ja fa més de deu anys, en una web d’una esperpèntica plataforma europea contra els parcs eòlics apareixien dos escrits que ens poden ajudar a desxifrar el trencaclosques. Un primer escrit duia per títol An ill wind is blowing (Un mal vent està bufant) i un altra The wind-farm eruption (L’erupció dels parcs eòlics). Eren escrits publicats en la revista The New American, on apareixien al directori de l’esmentada web. I, per qui no la conegui, aquesta publicació és la revista bimensual de la John Birch Society (JBS), una entitat nascuda l’any 1958 a Califòrnia com l’expressió més pura de l’anticomunisme nord-americà. Avui, la JBS està situada en l’òrbita de la ultradreta americana, contrària als drets civils, negacionista de l’escalfament de l’atmosfera i furibundament defensora de l’energia nuclear. L’autor d’aquests escrits és també autor d’una publicació, el nom de la qual ja el defineix Underexposed: What if Radiation is Actually GOOD for you? (Sota-exposat: què passaria si la radiació fos BONA per a tu?). També havia escrit, tres anys abans, i The New American ho havia publicat, dos pamflets titulats Another Look at Nuclear Energy (Una altra mirada a l’energia nuclear) i Myths About Nuclear Energy (Mites sobre l’energia nuclear), on com a bon portaveu de l’extrema dreta americana cantava les lloances de l’energia nuclear.
Doncs bé, una trentena de grups i plataformes antieòliques de l’Estat espanyol són part d’aquesta esperpèntica xarxa antieòlica europea, segons avui consta en la seva web. I també hi consten una dotzena de grups i plataformes antieòliques que actuen o han actuat a Catalunya.
El més patètic de tot plegat podria ser que aquests grups i plataformes, potser ni s’adonen del paper que estan jugant o, si saben el rol que fan, o els fan fer, ho haurien de reconèixer públicament.
Tant en un cas com en l’altra, la societat catalana es mereix una explicació de per què, a dia d’avui, els logos d’aquestes entitats proteccionistes i conservacionistes encara estan a la web de la tronada plataforma antieòlica europea, que propaga textos anti-renovables, pronuclears i de negacionisme climàtic de la ultradreta nord-americana.
