Escric aquest article a L’Unilateral com a candidata a les eleccions a l’Assemblea de Representants del Consell per la República que se celebraran els tres últims dies d’aquest octubre.
Si m’hi presento és perquè m’he fet jo mateixa una sèrie de consideracions respecte al Consell per la República i els seus objectius, les seves potencialitats i la seva viabilitat interna i externa.
Parteixo d’una sèrie de constatacions, que resumides serien les següents:
- L’1-O s’ha d’entendre com un moment fundacional i el sorgiment polític popular d’una nova legalitat i una nova legitimitat catalana i republicana en confrontació amb la legalitat il·legítima monàrquica espanyola i la Constitució del 78, pactada amb el totalitarisme dictatorial. De l’1-O en deriva la proclamació de la independència, que està en suspensió però no morta ni enterrada.
- El Consell per la República (que no Consell de la República, de moment), constituït poc temps després de l’1-O, és una eina sorgida de la reflexió política posterior a la repressió desencadenada pel Regne d’Espanya (declaració bel·ligerant de Felip de Borbó) i l’aplicació del 155 que elimina l’autonomia i posa en evidència els límits i la subordinació de la institucionalitat autonòmica i la constatació que som una nació ocupada i colonitzada.
- Hem constatat el caràcter autoritari i irreformable de l’Estat espanyol i davant d’això queda clara la importància i la necessitat d’organitzar i desplegar una estructura política paral·lela legitimada tant pel govern a l’exili com pel govern ara indultat però inhabilitat i castigat, com per tota la força acumulada en els darrers deu anys: les accions de la Plataforma pel Dret a Decidir, els actes de Sobirania, el desplegament de l’Assemblea Nacional Catalana, les Consultes populars sobre la independència, els 10.000 a Brussel·les, l’1-O i el Consell per la República.
Considero que l’Assemblea de Representants serà important per encarrilar el Consell per la República en el camí de ser una eina política de la nació, que superi els impediments del partidisme i es converteixi en una eina potent dins i fora de la nostra terra amb els objectius següents, segons la meva opinió.
- Desplegar una institucionalitat republicana pròpia com a font de la sobirania nacional en contraposició al poder ocupant.
- Desplegar una Diplomàcia Pública Republicana, al marge de les limitacions de la constitució autonòmica i el control derivat del 155, que dugui a terme una veritable política d’aliances i de cerca de suports al projecte republicà català basant-se en la multilateralitat i denunciant constantment la repressió que exerceix l’Estat espanyol.
- Treballar dins l’estratègia de confrontació per a la creació d’estructures de país, ja siguin econòmiques, comunicatives, socials, lingüístiques i culturals amb la idea que siguin de llarg recorregut i solidesa, és a dir, anar bastint eines de construcció nacional i de cohesió social.
Tot això emmarcat en una moral de victòria, lluny del victimisme, de la indiferència i del derrotisme que, en una planificació d’impotència induïda, ens volen inculcar els nostres adversaris.
A més, a més, hi ha quatre aspectes d’aquestes eleccions que ofereixen novetats logístiques i polítiques remarcables i que són: l’aposta per als Països Catalans, les llistes obertes, la votació telemàtica i un impuls seriós a la representació paritària dones, homes i a les diverses opcions de gènere.
