Amb indignada sorpresa he llegit que —segons fonts no confirmades— els serveis jurídics del Parlament Europeu volen recomanar que se’ls refusi als diputats catalans del Parlament Europeu, Puigdemont, Comin i Ponsatí el restabliment temporal de la immunitat parlamentària que els va ser retirada el març passat pel plenari del Parlament (en una decisió igualment incomprensible). Aquests tres polítics són els més prominents dels 3.500 catalans que són perseguits pels jutges ultranacionalistes espanyols, només perquè van fer ús pacífic dels seus drets democràtics. En aquest camp els venjatius jutges han demostrat una vegada i una altra que tots els mitjans els són bons —siguin mentides, perjuris, manipulació de proves, enganys internacionals o el que sigui— per poder agafar amb les seves urpes els “renegats”, per poder-los destruir políticament i personalment. Hom pot dir: records d’Erdogan i de Lukaixenko.
Si aquestes informacions es confirmessin, i siguin quines siguin les justificacions jurídico-tècniques que s’addueixin, això seria per al Parlament Europeu una mostra d’incapacitat. Precisament ara, després de la detenció il·legal de Puigdemont a Sardenya, ara que ja es veu que Espanya diu A però fa B, seria l’hora del Parlament de defensar la seva dignitat, en tant que protegeix sense deixar lloc a dubtes un dels seus membres (ni que sigui temporalment fins que els tribunals europeus emetin sentència) de l’arbitrarietat antidemocràtica espanyola.
Per cert, la notícia que Polònia ara cita Espanya com a cas de precedència per la teoria que el dret nacional també pot prevaldre sobre l’europeu, hauria de ser d’una vegada per la UE un toc d’alarma, per no seguir sent cega i muda quan Espanya trepitja els principis fonamentals de la democràcia, que són la base de l’existència de la UE.
Ni Puigdemont ni els altres exiliats catalans són fugitius de la justícia. A tots els països on han estat s’han posat a disposició dels tribunals corresponents i han complert curosament totes les mesures que aquests els han imposat. El reconeixement de la impunitat —i és llàstima haver de recordar sempre una cosa tan evident— només els ha de protegir de tribunals dels quals no poden esperar ni un procés correcte, ni unes sentències adequades. De tribunals on manen jutges que en països democràtics normals ja faria temps que haurien estat destituïts.
Hom hauria d’implorar els diputats europeus: si us plau, no s’infligeixin vostès mateixos un perjudici així, per vostès i per la seva institució. No facilitin la seva reprovable feina a la gent que soscava els principis europeus. Avui són Puigdemont, Comin i Ponsatí. Demà els afectats poden ser altres col·legues seus.
Per tant, impediu els començaments!
N.B. aquesta frase “impediu els començaments” s’ha dit i escrit a Alemanya, cada vegada que es detectaven corrents (siguin neonazis, racistes, antisemites, etc.) que poguessin assemblar-se als que van portar Hitler al poder i posar la democràcia en perill. Per això he cregut que aquí era oportuna.
