Com sabeu els que seguiu les meves anàlisis, aquestes són o bé a partir de dades, informes o treballs demoscòpics, o bé del que sempre intento sigui el més racional, alhora que compromès, anàlisi de polítiques i estratègies polítiques.
Rarament, per no dir mai, faig d’oracle, d’anticipar el que passarà com si estigués ungit d’algun do profètic rotllo “passarà tal cosa perquè jo ho sé o perquè jo ho dic”. Tanmateix, avui sí que pot semblar una mica que faig d’oracle, de vident, amb això que us apunteu una data: “la setmana del 13 de setembre les nefastes polítiques de la Colau i els Comuns provocaran el més gran col·lapse que hagi patit mai Barcelona”.
Però entenc que no. Entenc que avui puc llençar aquest article anticipant el que jo crec que passarà, però també perquè crec que passarà, o perquè estic segur que passarà.
Sí, tinc pocs dubtes que la setmana del 13 de setembre a Barcelona s’instal·larà en un col·lapse excepcional, mai vist.
No s’hi arribarà de cop, ni sense que hàgim anat alertant dels perills de les demencials polítiques de la Colau i els Comuns a Barcelona. De fet a aquest megacol·lapse ens hi anirem acostant les pròximes setmanes, anirà creixent i visualitzant-se. Però fins a la setmana del 13 no es donaran totes les circumstàncies en un únic dia, setmana, etc.
La Colau i els Comuns van aprofitar miserablement la situació de pandèmia, el confinament, la desactivació de la vida social, laboral, associativa… per anar practicant tota una sèrie d’actuacions a Barcelona que eren un pur deliri, que no tenien cap sentit, la majoria d’elles per si soles, i la resta per la manera com s’han executat.
La Colau i els Comuns no han parat, han anat sumant despropòsits. L’excepcional situació de la ciutat, país i planeta, paralitzats per la pandèmia, els ha permès aquest anar fent sense que es visualitzessin els nefastos efectes que provocaran, les gravíssimes afectacions que generaran a la ciutat, als que hi vivim, als que hi treballen, al sector comercial, a l’empresa, entre d’altres.
Si això que han estat fent la Colau i els Comuns ho haguessin fet durant el 2019, amb la ciutat a ple rendiment, en plena normalitat, la visualització de l’impacte de les afectacions hauria estat immediata, i hi hauria hagut resposta ciutadana.
Tot va començar amb la Superilla del Poblenou, però en aquest període pandèmic ho han multiplicat sense límit ni fre: pinturetes i blocs de formigó sense cap sentit per tots els carrers i xamfrans de l’Eixample, carrils bici per tot arreu, tocant els uns amb els altres, la infame actuació a la Via Laietana, obrir en canal la Diagonal, deixant un dels seus trams centrals sense circulació (de Passeig de Sant Joan a Marina), instal·lar berlinesos però no abans dels passos de vianants per reduir la velocitat, sinó després, instal·lar radars per tota la ciutat, triplicar el cost de la zona blava, treure als veïns milers de places d’aparcament, la criminal persecució de les motos i un inacabable etcètera d’actuacions que catalogaven dins la bogeria aquesta de la “pacificació” de carrers, però que només són actuacions “de jodienda”, per fotre a la gent, com tots els girs obligatoris als laterals de Gran Via i Diagonal, o com això de tallar carrers davant escoles “per garantir espai de joc als nens” quan la sortida de l’escola és a un jardí públic de més de 6.000 m2, i un llarg etcètera.
El confinament, la imposició del teletreball en tots els àmbits on eren possible, la limitació radical de la vida social, l’absència de turisme, han fet que en tot aquest període, en aquest any i mig de pandèmia hagi estat aprofitada per la Colau i els Comuns per executar totes aquestes demencials actuacions, i que encara no s’hagi visualitzat l’impacte que generaran. Però això s’ha acabat.
Des de dilluns dia 30 d’agost, tenim la primera onada de retorn a la feina, seguit pel dimecres 1r de setembre, i tota la setmana següent, tindrem un “in crescendo” de col·lapse de mobilitat a tots els carrers i vies de la ciutat, atès que la situació pandèmica, per la vacunació massiva, està molt més controlada, i es produirà un ràpid retorn a la presencialitat laboral en tots els àmbits que fins ara havien pogut teletreballar. Això s’afegeix a la recuperació del turisme a la ciutat, que malgrat no arribar als nivells del 2019, ja s’hi apropa.
Així les coses, situo la setmana del 13 de setembre com la de l’esclat del col·lapse perquè és la setmana del retorn a les escoles, i tots sabem el que això implica en la mobilitat de la ciutat.
El dia 30 s’inicià la normalització de la ciutat, en molts dels fluxos i desplaçaments laborals (tot i que no encara en tots, ja que el teletreball ha guanyat molts espais) i comercials (reobertura de tot el sector comercial després de les vacances, amb tot el que implica pel sector del transport vinculat al comerç, que representa més del 25% del trànsit a la ciutat). I la setmana del 13 doncs totes les escoles obertes, amb tot el que també això implica i que qualsevol que no sigui un ase pot saber.
El sector del transport pràcticament s’ha quedat sense zones de càrrega i descàrrega a la ciutat. L’ocupació dels xamfrans per fer-hi pinturetes, posar-hi blocs de formigó o boles de ciment ja ha vist greument afectat el seu treball aquests mesos, però gràcies a la disminució de la mobilitat general de la ciutat, han pogut anar trampejant. A partir del dia 30 d’agost això s’ha acabat. A partir d’ara, des de primera hora, estigueu atents al drama que viuran tots els treballadors del sector de transport de mercaderies per la ciutat.
Amb vies clau per a la ciutat com és la Diagonal per a tot l’Eixample, eliminades de la circulació, el col·lapse d’entrada i sortida des del Besòs serà atòmic. Les rondes, ja col·lapsades per se en horari punta, no podran assumir, ni de lluny, el trànsit que les buscarà per intentar fugir del col·lapse de la ciutat.
La situació encara s’agreujarà més amb el deliri aquest de la superilla de l’Eixample. L’última superilla, la de Sant Antoni, segons un recent estudi, ha comportat que pràcticament la meitat dels comerços hagin perdut facturació des que hi ha la superilla. El 82% del comerç del barri critica també, contundentment, la greu falta de zones de càrrega i descàrrega. I són molts els que, en l’actual situació provocada per la superilla, pateixen per la viabilitat dels seus negocis. La situació de Sant Antoni és similar a la que es va viure al Poblenou, amb tancament d’empreses i comerços, acomiadament de treballadors, etc.
Així les coses no és estrany que la Colau i els grups polítics de l’Ajuntament de Barcelona que li donen suport (Comuns, PSC i ERC) rebutgin fer estudis i proves pilot empíriques abans d’executar el projecte de la superilla de l’Eixample. Si s’estudien els impactes i es tenen en compte per l’execució o no d’aquests demencials projectes, no s’executarien. Per això ni la Colau, ni Comuns, ni PSC ni ERC no volen estudis al respecte. Per això el 30 d’abril d’enguany, del 2021 el Ple de l’Ajuntament va rebutjar, amb els vots contraris de l’executiu de comuns i socialistes i del grup d’ERC, la proposició de Junts que pretenia avaluar de forma empírica els efectes d’un projecte que pot trair l’esperit de l’Eixample de Cerdà en crear una nova malla segregada i jerarquitzada, amb carrers de primera i de segona. La proposta de prova pilot pretenia també estudiar l’impacte del projecte superilla en l’activitat econòmica, la mobilitat, la contaminació i la congestió tant als carrers pacificats com als que absorbiran la mobilitat desplaçada a l’Eixample i al conjunt de la ciutat.
Aquest és el nostre Ajuntament, aquesta és la nostra alcaldessa i aquests són els grups municipals que li donen suport en tot aquest deliri que portarà la ciutat al col·lapse, un col·lapse que vaticino patirem amb tota la seva intensitat —fins ara mai vista— la setmana del 13 de setembre.
Una de les més greus afectacions que tindrà aquest col·lapse provocat per la Colau, Comuns, PSC i ERC serà l’increment de la contaminació a tota la ciutat. Tot i que s’omplen la boca de pacificació, reduir contaminació, etc., la realitat és que totes les mesures que estan prenent impliquen el contrari: congestió general, col·lapse i increment de la contaminació. Per això no volen que es faci cap estudi ni cap avaluació. Però la tindran. Igual com no van voler que hi hagués cap estudi de què havia implicat la superilla del Poblenou, i dades en mà, amb un estudi acurat de totes les dades de contaminació en diferents estacions vam poder demostrar que la superilla del Poblenou havia disparat la contaminació al barri, de la mateixa manera estem preparats per estudiar el drama que s’intueix a partir de la setmana del 13 de setembre.
La Colau, Comuns, PSC i ERC volen a tots els veïns callats, silenciats, ignorats. I no volen cap estudi de res. Si escoltessin els veïns veurien que la majoria estem en contra dels seus deliris. I si estudiessin les afectacions gravíssimes que generaran no podrien executar-los.
La decadència de Barcelona és imparable. Des del 2018 més del 65% dels veïns opinen, sistemàticament, que cada any la ciutat està pitjor que l’anterior. I per primera vegada a la història, la gestió municipal ha esdevingut, per als veïns de la ciutat, el segon problema més greu que tenim.
Doncs ja veureu a partir del 13 de setembre la magnitud del problema que fa temps que alguns estem explicant que tenim a sobre, les gravíssimes afectacions que generaran les demencials polítiques que la Colau, Comuns, PSC i ERC han executat o donat suport a què s’executin, a Barcelona.
Estigueu atents i mobilitzats per a la gran xiulADA pel pregó de la Mercè. Si us estimeu Barcelona i la seva gent. Si us trenca el cor la decadència a la qual la Colau i la seva tropa (Comuns, PSC i ERC) estan abocant la nostra ciutat, si no us voleu quedar de braços plegats davant el col·lapse anunciat, ens veiem, pel Pregó de la Mercè, a la Plaça Sant Jaume. Encara no se sap el dia (21, 22 o 23 de setembre) ni l’hora. Quan se sàpiga l’hora, convoquem-nos tots. Que ningú es quedi a casa. Tots a la plaça Sant Jaume, per a una mega-xiulADA, de les que no s’obliden.
Sra. Ada, prepara’t per a la xiulADA, perquè ets la pitjor alcaldessa que mai ha tingut Barcelona, perquè estàs portant la nostra ciutat a una decadència mai vista, perquè heu ignorat sistemàticament els veïns i perquè no pensem quedar-nos sense fer res mentre tu i els teus destruïu la ciutat, ens deixeu sense ciutat i sense futur. No ho permetrem. Estàs acabADA.
