Es fa molt difícil parlar en termes racionals del que està passant a Barcelona quan tot el que ens envolta de la gestió municipal de Colau i els seus socis (PSC i ERC) és una absoluta irracionalitat.
Fa un parell de setmanes, aquest personatge funest que és la Janet Sanz, algú que no ha treballat mai, algú que no pot dir “sé això, he fet això” s’atrevia a dir de Josep Acebillo, un dels pares de la Barcelona olímpica, que les seves opinions no servien perquè era “antic”.
Josep Acebillo, arquitecte d’alt prestigi i urbanista excepcional, que vam tenir la sort que estigués al capdavant de l’urbanisme a la nostra ciutat, a Barcelona, en un moment clau, com és la Barcelona olímpica, i a qui li devem pràcticament tot en la Barcelona dels nostres dies, és, per a aquest personal que no ha treballat mai, que són uns absoluts incompetents, indocumentats, incultes, irresponsables… un “antic”.
Colau, els Comuns, i els seus socis (PSC i ERC) entenen per “antic” ser una persona racional, una persona que raona les seves posicions, una persona que argumenta amb dades i visió global les seves posicions.
Com per exemple en el cas del tramvia per la Diagonal. Acebillo explica com el tramvia és un mitjà del s. XIX destinat a unir perifèries d’habitatge amb centres laborals, i que resulta, en termes de nou plantejament, en termes d’execució d’obra nova per implementar-lo, una obra absolutament desfasada. I explica Acebillo que l’obra, el cost i l’impacte urbà que implica el tramvia és totalment estalviable amb els nous mitjans del s. XXI, com per exemple el bus elèctric. Executar l’obra del tramvia per la Diagonal, a banda del que implica en termes de repugnant vulneració de la democràcia, atès que els veïns vam rebutjar l’obra en l’única consulta directa que s’ha fet a Barcelona, és un total despropòsit, en termes d’inversió pública, urbanístics i de mobilitat.
Tots els elements positius que pot tenir la connexió via tramvia avui en dia es poden assolir i millorar, sense comparació possible, amb la tecnologia dels busos elèctrics. Aquesta racionalitat d’Acebillo denunciant el despropòsit del tramvia per la Diagonal és, per a Colau, Janet i els seus socis del PSC i ERC, una opinió que no hem ni de considerar perquè és “antiga”. La racionalitat és antiga. La irracionalitat és l’única política de Colau i els seus socis del PSC i ERC.
Atacava també Janet a Acebillo com a “antic” per la seva racionalitat en el plantejament de les polítiques urbanístiques, davant les ximpleries permanents de la irracionalitat de Colau, PSC i ERC en matèria urbanística, com això de l’urbanisme tàctic, les superilles i les restriccions delirants a la mobilitat urbana, sense fer mai cap planificació, ni estudi d’impacte, ni res.
Doncs mireu, jo em declaro absolutament fan d’en Josep Acebillo, de la seva obra i del seu coratge per defensar la racionalitat davant la permanent barbàrie urbanística irracional de la Colau, Comuns, PSC i ERC.
I aquesta setmana hem tingut la gota que fa vessar el got d’aquesta barbàrie irracional de les polítiques de la Colau i els seus socis. Aquesta setmana hem conegut que la Colau també ha arribat a un acord amb ERC per carregar-se la Via Laietana.
El que la Colau i ERC han acordat per a la Via Laietana és d’una irracionalitat tan descomunal que se m’acaben les paraules. Sento una infinita tristesa per la meva ciutat, el que li estan fent i a què ens condemnen. Sento un fàstic infinit per aquesta irracionalitat permanent de la Colau i aquesta ERC tan repugnantment servil i submisa a la seva líder, a Colau. Sento una irritació sense precedents en veure com a la meva ciutat no hi ha espai per a la racionalitat, per al coneixement, per als estudis, per a la planificació, per a l’ambició, per a la prosperitat, per a la gent, per a la bellesa i per al futur.
Aquest pacte entre la Colau i ERC per tancar la Via Laietana s’estudiarà com el que és, un deliri irracional que es carrega tota la història de la ciutat i el seu futur.
Les ciutats, també Barcelona, són “organismes vius”, són espais i realitats en permanent transformació que acullen una diversitat vital, econòmica i social extraordinàries.
Alhora, les ciutats, també Barcelona, estan subjectes, lliguen el seu futur i el de tota la vida que acullen, a l’encert de les decisions que es prenguin sobre el seu futur, sobre el seu desenvolupament, creixement, vida.
La història de Barcelona té dos moments excepcionals en els quals allò que urbanísticament es va fer va marcar positivament el nostre futur, va fer possible el futur d’una Barcelona pròspera, i són dos moments que es coneixen com moments en els quals es va “obrir” Barcelona.
Aquests dos moments són l’enderrocament de les muralles medievals durant el s. XIX, projectant l’Eixample i l’obertura de la Via Laietana i l’obertura al mar de la ciutat en el disseny de la Barcelona olímpica, el 1992.
Ildefons Cerdà projectà l’Eixample i l’obertura de la Via Laietana per comunicar la ciutat, per comunicar Eixample i litoral. La Via Laietana és un projecte excepcional guiat per un extraordinari objectiu de futur i prosperitat per a la ciutat: comunicar-la. La Via Laietana s’obre per a comunicar, per a connectar, per permetre transitar, per unificar la ciutat. Fou una obra extraordinàriament ambiciosa. Tant ambiciosa com racional. I tant racional com clau per assegurar el futur i la prosperitat de la ciutat.
La segona gran “obertura” de la ciutat la tenim durant l’urbanisme de la Barcelona olímpica, amb l’obertura de la ciutat al mar. Crec que no cal entrar en detalls del que va implicar recuperar tota la façana marítima, des de la Barceloneta fins a Sant Adrià, enterrant les vies de tren, executant la Ronda Litoral, construint la Vila Olímpica, etc.
L’obertura de la Via Laietana i l’obertura al mar de la ciutat són dos moments històrics excepcionals de descomunal transcendència per a la nostra ciutat i país. Dos projectes gestats des del racionalisme.
Ara la Colau i ERC han pactat, enduts per la seva follia irracional i destructiva, carregar-se la Via Laietana. La Via Laietana només té sentit si es respecta pel que es va fer, pel que es va obrir: comunicar.
Ara la Colau i ERC han pactat tancar la Via Laietana, desposseir-la de la seva funció de comunicació vital de la nostra ciutat.
Diuen que ho volen fer, tancar-la a la comunicació, per habilitar carrils bici i ampliar voreres.
Així en abstracte, tots hauríem d’estar d’acord en el fet que es puguin ampliar voreres. La qüestió és que les decisions no es prenen en abstracte, sinó sobre una realitat. I aquí és on se situa la frontera entre les polítiques racionals i les irracionals.
Les polítiques racionals actuen sempre sobre una realitat. Les polítiques irracionals es plantegen sempre ignorant la realitat.
I quina és la realitat? Doncs que la Via Laietana, ara mateix, és l’única via de comunicació de tot el centre de la ciutat en sentit mar-muntanya en tot l’immens perímetre que es configura entre l’Avinguda Paral·lel i el Passeig Lluís Companys. Hi va haver un temps en què el centre de la ciutat era obert al trànsit rodat. Això ja no és així. La Rambla no admet lliure circulació. El Portal de l’Àngel fa dècades que és una zona de vianants. Ni pel Gòtic ni per la Ribera, des de Paral·lel fins a Lluís Companys, en tot aquest immens perímetre, no hi ha cap altra via de comunicació mar-muntanya que la Via Laietana.
I ara la Colau i ERC la volen tancar. Diuen que “per guanyar espai als vianants”. Entre Paral·lel i Lluís Companys, en tot aquest immens espai urbà que és Ciutat Vella, tot és espai gairebé exclusiu per als vianants. Més de 400 Ha en les quals només per Via Laietana és possible la comunicació mar-muntanya. Més de 400 Ha on la pràctica totalitat dels espais són exclusius per als vianants.
La irracionalitat és això. Ignorar que tota Ciutat Vella és espai per als vianants i dir que es vol guanyar espai per als vianants en una via que fou oberta per assegurar la comunicació mar-muntanya, fent-la impossible, amb totes les gravíssimes conseqüències que això implicarà.
Els veïns de Via Laietana, els comerciants, les empreses, mercats com el de Santa Caterina…, estan en contra de l’irracional tancament que projecten la Colau i ERC. Però això a la Colau i a ERC els és igual, ja ho hem vist amb el tramvia. Per a les polítiques irracionals de la Colau i ERC, el que opinem els veïns no importa, com tampoc importen les gravíssimes conseqüències que les seves actuacions comportaran, en termes de tancament de comerços, acomiadament de treballadors, desertització dels espais, incomunicació entre barris, etc.
Per això són polítiques irracionals. Per això, per a la Janet i ERC Acebillo és “antic”, perquè és racional, perquè sap perquè es van fer les coses, quins usos tenen i quines conseqüències poden tenir les nostres actuacions.
(Permeteu-me un petit parèntesi sobre les aberracions d’aquesta irracionalitat de les polítiques de la Colau i ERC. Sota la presa de pèl que ha estat això dels “pressupostos participatius” a Barcelona, la secta colauera ha “colat” actuacions demencials. Ho fan refugiats en aquest tant embafador com efectiu llenguatge amb el qual volen justificar les seves polítiques irracionals. Un dels exemples més delirants el trobem amb això que en diuen “pacificació dels entorns escolars”. Com si estiguessin en una guerra horrorosa. Una d’aquestes “pacificacions” que han aprovat és la de l’entorn de l’escola Duran i Bas, al barri de les Corts. La “pacificació” consisteix a tallar el trànsit del carrer Vallespir entre Travessera i Marquès de Sentmenat. Diuen que cal tallar aquest carrer per garantir un entorn segur a la canalla i tenir espai per facilitar la seva relació. Si llegeixes fins aquí penses, pobrets, com me n’alegro per la canalla d’aquesta escola que puguin sortir a un entorn segur que ara no tenien i que tinguin espai per relacionar-se quan surten de l’escola. Tornem al que deia abans: la irracionalitat es basa perquè ignora la realitat. Per què aquesta actuació de “pacificació” d’aquest entorn escolar és un deliri irracional? Doncs molt fàcil, perquè la realitat és que la sortida, la porta de sortida, per on surten tots els alumnes de l’escola Duran i Bas és a un parc, a un jardí, el Jardí de les Infantes, que té 6.800 m2, amb jocs per a la canalla, amb pista de bàsquet, amb bancs, arbres, jardí… La demència irracional d’aquest personal és que faran tallar el trànsit a una via de comunicació de sempre del barri, per guanyar uns 100 m2 d’asfalt, quan la sortida de l’escola és a un parc urbà preciós i enorme, de més de 6.000 m2. La irracionalitat és això).
L’acord de la Colau amb ERC per carregar-se la Via Laietana, per carregar-se la funcionalitat clau per la qual va ser dissenyada i executada, per la qual existeix, per la qual es va “obrir” la Via Laietana, ha esdevingut, sense cap mena de dubte, l’actuació icònica de la irracionalitat de la gestió municipal de la Colau i d’ERC.
“Ho fem per guanyar espai per als vianants!”. Doncs mireu, colauers i ERC, estalvieu-vos tractar-nos d’idiotes. A Ciutat Vella, a dreta i esquerra de la Via Laietana, és on els vianants tenim més espai exclusiu per a nosaltres, on més zones de vianants hi ha, on menys carrers oberts al trànsit hi ha. Les més de 400 hectàrees del perímetre de Ciutat Vella, a dreta i esquerra de Via Laietana, són més de 400 hectàrees per als vianants. Enlloc més de la ciutat hi ha tant d’espai per als vianants. O sigui que no ens tracteu d’imbècils intentant fer creure que us carregueu la Via Laietana, per al que va ser creada, i per tot el que viu al seu voltant…, perquè voleu fer guanyar espai als vianants”
Sí, Acebillo i Cerdà són “antics”, perquè són racionals, perquè pensen, perquè treballen sobre la realitat, perquè projecten actuacions amb què tothom hi guanyi.
Acebillo i Cerdà, els pares de la Barcelona que va assegurar el seu futur i la seva prosperitat “obrint-se”, obrint Barcelona, obrint la Via Laietana, obrint Barcelona al mar.
Colau i ERC, amb el pacte per carregar-se Via Laietana esdevenen la imatge de la Barcelona que es tanca al futur, als veïns, a les múltiples Barcelones, a la prosperitat.
Així és com Via Laietana esdevindrà la imatge de la Barcelona oberta i pròspera i, alhora, la imatge de la Barcelona tancada, arruïnada, empobrida, lletja, desertitzada, inhabitable.
Així és com Via Laietana esdevindrà la imatge de la lluita de la raó i la racionalitat contra la irracionalitat.
L’admirat professor Francesc Xavier Hernàndez Cardona, catedràtic d’Història de la UB deia, fa un parell de mesos, que “els dos moments de major destrucció de la nostra ciutat, de Barcelona, al llarg dels segles, són l’assalt, saqueig i destrucció de la ciutat el s. X per part d’Almansor i l’actual Ajuntament de Barcelona de l’alcaldessa Ada Colau.”
El pacte entre Colau i ERC per carregar-se la Via Laietana exemplifica, com poques coses, aquesta destrucció de la ciutat que lidera Colau, amb el suport incondicional d’ERC. Ja no hi ha res a amagar: ERC ha decidit donar la cara i assumir que les seves polítiques són les mateixes polítiques irracionals de la Colau i els Comuns, i que la destrucció de Barcelona que està liderant la Colau és un objectiu que des d’ERC també es comparteix, incondicionalment, servilment.
