Article publicat per en Jaume Renyer al seu blog, el 3 de desembre de 2020.
Comparteixo plenament l’article de Blanca Serra publicat el proppassat 30 de novembre a Llibertat.cat, “Una qüestió d’Estat: La construcció del Neoautonomisme”, llevat que la denominació escaient crec que hauria de ser “tardoautonomisme”. L’autonomisme dibuixat a la Constitució del 1978 i a l’Estatut d’Autonomia de Catalunya del 1979 ja no existeix, ha estat desnaturalitzat per la jurisprudència del Tribunal Constitucional esdevingut un poder fàctic més del sistema de dominació política espanyol. La sentència liquidant la reforma estatutària del 2006 és un veritable cop d’estat jurídic que ha reduït Catalunya a una infraautonomia dins de les de règim comú.
Els partits catalans que creuen poder retornar al reducte autonòmic desactivant el conflicte d’alliberament nacional amb el poder estatal (ERC i PDeCAT) no tenen en compte la naturalesa essencial del règim monàrquic continuador del franquisme i el seu caràcter estructural i s’autoenganyen en flirtejar entre l’esquerra i la dreta espanyola. Josep-Lluís Carod-Rovira ja va deixar escrit fa temps que l’hora de reformar Espanya ja havia passat pels independentistes catalans, la insistència en un objectiu fallit d’antuvi només és una forma d’eludir les responsabilitats que hom no és capaç d’assumir. Vicent Partal en fa editorial avui a Vilaweb: La impotència del neoautonomisme republicà.
No hi ha marge de gestió autonòmica com va haver-n’hi durant els anys daurats del pujolisme i és impossible créixer nacionalment a partir exclusivament del pragmatisme governamental com la crisi de la Covid-19 ha demostrat durant el mandat del president Torra. I més quan aflora la incompetència dels gestors covats als aparells dels partits i sindicats que volen emular les pautes de l’ordre estatal establert. Un tripartit PSC/Comuns/ERC fonamentat en la creença que és possible restablir una “normalitat” política obviant les contradiccions que genera l’espoli econòmic i la dominació estatal té poc recorregut, encara que pensin que poden allargar la impostura persistent d’Ada Colau al capdavant de l’Ajuntament de Barcelona i fer-la extensiva a tota Catalunya.
Albert Pereira ha publicat avui al seu bloc un apunt il·lustratiu de la impostura dels plantejaments d’un dels intel·lectuals de l’òrbita d’Esquerra, Eduard Voltas, alertant de l’atzucac al qual menen els seus plantejaments claudicants. Afegeixo que l’experiència històrica ensenya com els que deserten de les posicions sostingudes fins a un determinat moment no accepten pas que altres s’hi mantinguin i n’esdevenen els adversaris més punyents.
Post Scriptum, 7 de desembre del 2020.
L’editorial de Vicent Partal avui a Vilaweb: El feixisme com a espantall per a sostenir el règim, explica de manera brillant la maniobra d’ERC per desviar l’atenció de la seva responsabilitat en l’apuntalament del règim estatal sobredimensionant el perill d’un “feixisme” autòcton. Com encertadament ha denunciat Demòcrates, l’actual direcció d’Esquerra és un instrument del poder espanyol per desestabilitzar l’independentisme català.
