Manca de capacitat per a fer una cosa. Aquesta és la segona accepció que del mot en dona el Gran Diccionari de la llengua catalana. Paraula que acolloneix als homes —permeteu-me la vulgaritat, donat el context— des que prenen consciència del seu significat. Sexualment, el que comporta la incapacitat per a fer “la cosa”, la tenim tots prou clara.
Més, per molt que sigui un dels plaers destacats d’aquesta vida, no tot es redueix al sexe. La manca de potència, de força i de mitjans per assolir allò que vulguem fer ens pot sobrevenir en qualsevol àmbit i sense distinció de gènere. I a més, pot no dependre de la nostra voluntat o capacitat. Si ens fixem en els tres vocables “potència, força i mitjans” als que he fet referència, de seguida ens adonarem que, mentre els dos primers són inherents a la persona, el tercer se’ns escapa.
Una cosa és ser impotent i una altra és sentir-se impotent. I avui som molts els que ens sentim impotents. I ens hi sentim davant de resoldre qualsevol tràmit amb l’administració. Sigui quin sigui i per petit que sigui.
Entendre’s amb l’administració sempre ha estat una gesta heroica per part del ciutadà. De tots és conegut l’article Vuelva usted mañana, de Larra, o els tants acudits de Forges, com el de “la póliza redonda”. Així i tot, abans podies començar un periple deambulant dia rere dia, d’edifici en edifici, planta amunt i planta avall, finestreta aquí i finestreta allà… i encara que acabessis sempre amb un “vuelva usted mañana” o intentant convèncer a l’estanquer de torn que el que necessitaves era una “póliza redonda”, et quedava la sensació que tard o d’hora aconseguiries resoldre el tràmit. Ara no. Ara, agreujat encara més per la Covid-19, s’ha tornat del tot impossible. No tens edifici on anar, no hi ha plantes, ni finestreta. Ara has de demanar hora a un telèfon que no contesta mai ningú, que tots els operadors estan permanentment molt ocupats. És veritat, també ho podem provar per Internet; és clar que, en cas d’aconseguir trobar l’enllaç i que la pàgina web no es pengi per saturació, el resultat és sempre desolador: “No hi ha dies ni hores disponibles”.
Era tan agradable que algú, en persona, encara que fos des de darrere una finestreta, et digués: “Vuelva usted mañana”.
