La independència de Catalunya: una qüestió nacional i una qüestió internacional

Agustí Soler
Agustí Soler
image_pdfimage_print

Així comença el Manifest 11 de setembre 2014 que va donar a conèixer l’entitat Memorial 1714 fent-nos memòria que la present situació de submissió a Espanya —més que el resultat d’una guerra— és conseqüència directa d’un acord de la diplomàcia internacional que va expressar-se en el Tractat d’Utrecht l’any 1713.

Aquest tractat mai va ser ni ha estat acceptat pels catalans, però prou que en patim les conseqüències d’ençà de fa més de tres-cents anys.

Si fem una mirada en profunditat en el temps ens adonarem que durant aquests més de tres segles cap potència europea (ni més enllà d’Europa tampoc) ha volgut aprofitar el descontentament per la situació de submissió de Catalunya (i de tota la nació catalana incloent la Catalunya del Nord) tot i que els catalans, i sobretot els darrers cent anys, han manifestat a bastament el seu desig de recuperar la llibertat i treure’s del damunt l’ocupació espanyola.

Podríem recordar, entre altres actuacions, una que es presentà l’any 1945 en la Conferència constitutiva de l’ONU, a la ciutat de San Francisco, amb el document El Cas de Catalunya, Apel·lació a les Nacions Unides.

Un dels punts principals deia: «Els punts bàsics de les aspiracions catalanes, no canvien amb l’existència a Espanya d’un règim més o menys liberal. Ni tampoc amb una major o menor opressió. Catalunya ha estat una nació oprimida, sota la Monarquia, sota la República Espanyola i sota Franco. La desaparició de Franco deslliurarà Catalunya del nazi-feixisme, però no de l’opressió espanyola».

Malgrat la repressió dels darrers cent anys, els catalans no han llençat mai la tovallola, ans tot el contrari i molt especialment en aquest segle ha estat present en una gran varietat d’àmbits impensables fa cinquanta anys: des del món de l’art, de la cançó, de la cuina i del teatre, del cinema o del comerç i la medicina com de tants altres, Catalunya ha anat creixent i fent acte de presència, tot donant-se a conèixer i fent saber que el Tractat d’Utrecht va representar l’inici d’una submissió que de cap manera, mai, els catalans han acceptat. Podríem posar un exemple ben representatiu: recorden els europeus, i la resta del món, les manifestacions multitudinàries que han tingut lloc a partir del 2010? Recorden que vora tres milions, sí, tres milions, de catalans van anar el 1r d’octubre del 2017 a votar per la independència i van obtenir un aclaparador del 92% dels vots?

Entre altres també podríem recordar la campanya El Cas dels Catalans, celebrada entre els anys 2010 i 2016, a partir del manifest presentat pel diputat gal·lès, Hywel Williams, signat per la majoria dels diputats dels partits de la Cambra dels Comuns del Parlament Britànic el 14 de juliol del 2010, campanya que s’estengué per altres cambres europees com Escòcia, Irlanda, Àustria i Dinamarca, que donaren el seu suport a les llibertats de Catalunya.

Cada dia, tanmateix, tenim més clar que, malgrat viure en una suposada democràcia, l’essència del resultat del vergonyós Tractat d’Utrecht resta ben viva, atès que, entre somriures falsos i cops de bastó un rere l’altre, els catalans hem de tenir ben present que l’esperit de Felip V, i de tots els borbons i dels que s’aixopluguen al seu costat continua ben present.

Article anteriorEtiquetatge fals
Article següentÉs l’ANC la comissió organitzadora de la manifestació de l’11S?
Agustí Soler
Mataró, 1946. Llicenciat en Història (UB). Escriptor i analista (assaigs, narracions, articles periodístics). Regidor de Drets Civils (Barcelona, 1995-1999). President Federació Catalana d'ONG's Drets Humans (2002-2005). Membre fundador de l'ANC. Fundador del PRC (2006). President As. Francesc de Castellví.