Mentre sectors socials i polítics europeus han iniciat el debat sobre l’impacte tecnològic, social i ecològic del 5G (cinquena generació de tecnologia de telefonia mòbil), a Catalunya les nostres institucions el dificulten. El silenci més paradoxal es produeix en els partits i entitats sobiranistes. El Consell de la República, organisme que va néixer per fomentar el debat sobre el país que volem, no es planteja qüestionar aquesta tecnologia, com tampoc ho ha fet amb el model energètic que consolida l’energia nuclear o amb l’autorització de determinats pesticides. Està decebent les expectatives que va generar.
“El 5G arriba a Catalunya i les connexions seran 100 vegades més ràpides que les actuals. Això és tot el que cal saber”, ens diuen els governants, units en un mateix model de progrés tecnològic.
Les gegantines empreses de telecomunicacions amb el suport dels governs preparen tota la logística al servei de l’extensió del 5G; una tecnologia que comportarà un canvi social sense precedents a escala mundial i nacional. Bill Gates, Big Telecom i Big Data ens la venen com el “millor dels mons”, ja que permetrà que els habitants del planeta tinguem accés instantani des dels llocs més inhòspits i apartats i al mateix temps podrem ser controlats en les nostres activitats de mobilitat i consum. Tindrem molts més dispositius connectats al mateix temps: electrodomèstics de les cases, mobiliari urbà, cotxes… Serà una espècie d’”Internet de les coses”.
Els estats estan facilitant un marc regulador sense abans aplicar el principi de precaució, esperant que el debat es produeixi quan el 5G estigui ja consolidat de forma irreversible. Aquesta connivència i deficiència democràtica l’hem patit també amb la introducció de l’energia nuclear civil i militar i amb determinats pesticides com el glifosat o els neonicotinoides.
L’impacte ecològic que provocarà el 5G és imprevisible i preocupant. Caldran milions de noves estacions de base (torres de telefonia i antenes terrestres) i 20.000 nous satèl·lits a l’espai (determinades fonts parlen de fins a 50.000).
Més de 3.000 metges han signat la Declaració de Friburg i s’ha organitzat una Crida Internacional de científics i ONG de 204 països demanant una moratòria (http://www.5gspaceappeal.org) i manifestant la seva alarma a l’ONU i a l’OMS pels efectes que els camps electromagnètics de la 5G puguin tenir sobre els organismes vius (alteracions del ritme cardíac, del metabolisme, de les cèl·lules mare; càncers, danys neurològics i impactes al benestar general).
Tant l’Ajuntament de Barcelona com el Govern de la Generalitat (i mitjans com TV3) s’han entregat totalment a facilitar l’extensió del 5G sense previ debat democràtic. L’impacte de la Covid-19 està marginant les primeres reaccions crítiques de la societat civil catalana que reclamen una moratòria (com ho demanen molts ajuntaments de la UE) i un debat al Parlament que contempli:
- Que el 5G no derivarà en aplicacions tecno-autoritàries.
- Que la potència de les ones electromagnètiques d’aquesta xarxa no afectarà la salut de la població.
- Que l’increment del consum elèctric del 5G, entre el 2% i el 2,5%, segons els experts, no afectarà els objectius de la Llei de Canvi Climàtic i de la transició energètica. Com es cobrirà aquesta demanda, afegida a la del cotxe elèctric, si no estan consolidades les energies alternatives (solar i eòlica)? Allargant encara més la vida dels reactors nuclears d’Ascó i Vandellòs?
La “República digital” que ens proposa el conseller de Polítiques Digitals i Funció Pública, Jordi Puigneró, haurà de preveure inevitablement un debat públic sobre l’impacte del 5G sobre les nostres formes de vida, consum i treball. Donat que el desenvolupament digital és un dels elements centrals d’augment de les emissions d’efecte hivernacle, el Departament de Territori i Sostenibilitat ens ha de garantir també que la introducció a Catalunya del 5G no les incrementarà.
Estem davant d’un tema altament estratègic que evidencia la manca de lideratge del govern Torra i d’una governança transversal. Amb el 5G ens hi juguem el model de país. Els nostres líders independentistes, però, ens distreuen amb picabaralles electoralistes.
