El M.H. president Torra ja no amaga, ni en públic ni en privat, la incapacitat per culminar els objectius pels quals va acceptar la Presidència de la Generalitat. El seu nomenament, després de nombroses claudicacions i acceptació dels vetos a Puigdemont, Jordi Sánchez i Jordi Turull, no presagiava una veritable capacitat de lideratge per assolir els objectius.
Un dels aprenentatges de les dues darreres legislatures seria entendre que per assolir la culminació del procés d’independència es requereix una presidència de la Generalitat que sigui capaç de nomenar el seu Govern amb dones i homes de la seva total confiança. No pot tornar a passar que la Presidència es trobi amb un Govern amb les conselleries ja assignades per les cúpules dels partits.
Si una cosa cal reconèixer al president Torra, és el manteniment d’un discurs formalment exigent, malgrat la incapacitat per dur-lo a la pràctica. Ha sabut mantenir la retòrica en el punt necessari per no reconèixer la total submissió al règim autonòmic vigent.
És per això, molt important, que aquesta legislatura no clogui amb una convocatòria electoral prèvia a la inhabilitació del Tribunal Suprem.
El processisme tradicional promourà la idea que avançar-se a la inhabilitació, convocant eleccions, suposa portar la iniciativa i controlar el tempo polític. En la meva opinió, res més allunyat de la realitat.
Si volem superar l’autonomisme, el primer que hem d’aconseguir és no edulcorar la realitat. Si estalviem al poder judicial espanyol el desgast que suposa visibilitzar que inhabilita presidents pel simple fet de penjar pancartes durant el període electoral, aconseguiran l’objectiu sense el desgast de poder-los impugnar internacionalment.
Com que la inhabilitació arribarà en un moment de crisi econòmica i possible descontrol de la pandèmia, la inhabilitació ha de presentar-se com una manca de lleialtat davant la ciutadania… com pot ser que un grapat de togues allunyades de la realitat decideixin desestabilitzar una “autonomia”, en plena crisi econòmica i sanitària?? Que assumeixin el desgast social i les conseqüències d’ordre públic.
A més, cal afrontar les hipotètiques noves eleccions des de l’evidència que el conflicte polític segueix al carrer i a les institucions. Acatar amb caràcter previ, no assumint la realitat, i evitant els costos per l’adversari, implicaria posar-li les coses massa fàcils al decrèpit sistema polític de la monarquia espanyola.
Per tot això, M.H. president Torra, no posi les urnes.
