image_pdfimage_print

Segons informa el Govern català, els jutjats catalans han celebrat 6.888 judicis a través de videoconferència entre el juliol i l’agost. Es tracta d’un 19 % del total dels judicis programats per a aquests dos mesos, que en total han estat uns 36.000.

Noves eines telemàtiques durant la Covid-19

El Departament de Justícia va adquirir a la primavera 447 noves llicències WebEx per celebrar judicis per videoconferència, una per a cadascuna de les sales de vistes de tots els jutjats. Al mateix temps va formar gairebé 2.000 funcionaris, entre gestors, tramitadors i auxilis judicials a tot Catalunya.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

Amb una inversió de 131.000 euros en tecnologia, Justícia ha fet possible que els judicis, les vistes prèvies i les declaracions es puguin celebrar sense desplaçaments innecessaris i evitant l’acumulació de persones als edificis judicials.

Justícia disposa d’un total de 461 llicències de videoconferències contractades a disposició de l’Administració de justícia a Catalunya.

Catalunya, pionera en les videoconferències als jutjats

Fa anys que tots els jutjats de Catalunya poden celebrar vistes per videoconferència a través de l’equipament fix Arconte que tenen totes i cadascuna de les sales de vistes de tot Catalunya. Aquest equipament permet establir comunicacions amb dues persones i garanteix la gravació de les declaracions amb totes les garanties processals, però els participants s’han de desplaçar als jutjats. Als jutjats catalans també hi ha 119 equipaments de videoconferència mòbils repartits a les seus judicials que permeten les comunicacions amb més de dos participants.

Amb l’adquisició de la tecnologia Webex i el desplegament de les línies i amb la formació durant el mes de juny, Justícia va ampliar el servei que posa a disposició de l’Administració de justícia, va dotar els jutjats de plena autonomia per gestionar aquesta tecnologia i en va facilitar l’ús i la compatibilitat amb tota mena de dispositius. I amb totes les garanties processals i sanitàries.

Plataforma per la Llengua reclama deixar enrera els obstacles del català a la justícia

Segons l’informe que va publicar la ONG del català al juny, l’ús del nostre idioma en la justícia està en els nivells més baixos dels darrers anys i fa una sèrie de propostes per canviar la tendència.

El document explica clarament quins són aquests obstacles que impedeixen l’ús del català a la justícia i aporta més d’una dotzena d’idees per promoure i reforçar el català entre els professionals que treballen o es relacionen amb l’Administració de justícia. L’entitat reclama a les institucions judicials que destinin esforços per no discriminar els ciutadans per raó de llengua i que no s’escudin en l’emergència sanitària de la Covid-19 per vulnerar-ne els drets lingüístics.

Una de les demandes de l’ONG del català, que és constant i que se suma a les peticions que també fa el Consell d’Europa, és que les Corts espanyoles modifiquin l’article 231 de la Llei orgànica del poder judicial. El canvi hauria de permetre que la ciutadania tingui el dret de tramitar els procediments judicials en català. De fet, aquest és el gran obstacle per al català en el camp judicial, perquè fixa el castellà com a llengua per defecte. Això limita els drets dels parlants d’altres llengües i provoca que el català no sigui un requisit per als magistrats, jutges i fiscals que treballen en territoris on aquesta llengua és la pròpia. Per tant, la mateixa llei hauria d’establir que el coneixement del català (i de l’occità, en el cas de la Vall d’Aran) sigui un requisit per als jutges, magistrats, fiscals, lletrats i personal de l’Administració de justícia, si ‘escau, amb un període d’adaptació no superior a sis mesos. Tot això, si més no, hauria de ser aplicable a Catalunya, a les Illes Balears i al País Valencià.

D’altra banda, l’informe també inclou una anàlisi del dret comparat de l’Estat espanyol amb el de Bèlgica, Suïssa i el Canadà. Així, es pot veure com tracten la diversitat lingüística altres estats amb realitats plurilingües similars i evidencia l’anomalia espanyola pel que fa al tractament de les llengües pròpies dels diversos territoris.

Recuperar el Pla de foment de l’ús del català

Unes altres propostes reclamen la implicació directa del Departament de Justícia de la Generalitat. Així, la conselleria podria proposar un servei de traducció al CGPJ que permeti garantir en els documents i les actuacions dels usuaris la mateixa situació que tenen els expedients judicials tramitats en castellà. També es proposa recuperar el Pla de foment de l’ús del català en les actuacions lletrades que bonificava els advocats de torns d’ofici que fessin les actuacions en català, i que es va suspendre fa uns mesos malgrat que ajudava a reforçar la presència del català en les sentències, les interlocutòries i els documents de tramitació. Establir convenis amb els col·legis d’advocats pels quals es bonifiqui la quota dels professionals col·legiats que adquireixin el compromís de fer les actuacions en català és una altra de les solucions que es proposen en aquest estudi.

A banda de les gestions acadèmiques o d’aquelles en què hi pugui intervenir el Departament de Justícia dels governs catalanoparlants, malauradament, l’obstacle principal per garantir els drets del ciutadà davant de la justícia a l’Estat espanyol és normatiu. No es tracta tant de conscienciar els ciutadans catalanoparlants dels seus drets lingüístics com d’aconseguir que aquests rebin prou protecció per part dels poders públics.

Finalment, com a darrera proposta per millorar la presència del català en l’àmbit judicial, la Plataforma per la Llengua considera que cal assegurar l’ús del català durant l’etapa formativa dels futurs juristes. Per això, l’ONG del català proposa a les universitats catalanes, valencianes i balears que garanteixin que la majoria de les classes es facin en català i que cap assignatura no s’imparteixi sense oferir l’opció de fer-la en català. Si es fes això, els juristes que surtin d’universitats catalanes i vulguin exercir la seva professió en català tindran la possibilitat de fer-ho amb total garantia. A més, aquests grups han d’apostar per materials acadèmics i manuals en català, ja sigui amb la creació de serveis de traducció o usant materials fets directament en català, una oferta que a dia d’avui és molt baixa.