Ara descobrim que Interior està pagant els serveis de protecció del rei emèrit que diuen que no se sap on és. Pedro Sánchez va dir que no en sabia res i ara resulta que tot ho va decidir Felip VI, segons diuen, i amb Carmen Calvo organitzant les vacances de l’emèrit fora d’Espanya. I diuen que no saben on és. Segur que Interpol el trobaria abans que ho diguessin els responsables de l’escapada.
Amb l’escapada han amagat la veritat de tot el moviment econòmic organitzat per la família reial a paradisos fiscals i els implicats en els negocis de l’emèrit.
També s’ha tapat el cas dels quadres del Duc d’Hernani mort el 1979 que diuen que són al Museu Byron de Texas, el Metropolità de New York i altres museus de Chicago i Brasil, més els venuts per Southeby’s a particulars a Anglaterra. Eren béns d’interès cultural expatriats, però, per qui i a favor de qui i de què? On són els diners que es van obtenir? Qui va facilitar l’operació de sortida d’aquestes obres d’art si és veritat el que diuen?
Ens estem acostumant a veure com els polítics en actiu no diuen res essencial i callen el que és bàsic, és a dir, que no diuen la veritat de les coses. També ho podem veure en el llibre de Puigdemont M’explico, mentre la Fiscalia de l’Estat se segueix acarnissant amb la gent de l’1-O de 2017.
Podem criticar la manca d’ètica dels que han optat per fer desaparèixer el rei emèrit aprofitant les vacances d’agost i la confusió sobre la pandèmia. El silenci de l’opinió pública es converteix en escandalós quan anem lligant totes les malifetes que corresponen a una conducta corrupta. Tot indica que no hi ha cap expectativa de regeneració
Cal recomanar avui llegir les cartes dels lectors d’El Periódico sobre el cas. Són opinions lliures de ciutadans que volen deixar testimoni del seu desgrat. Aquests lectors opinen que aquest país es mereix justícia i ètica i que els ciutadans hem de ser conseqüents.
De fet l’escapada organitzada pel fill de l’emèrit no millora la imatge dels guardians de la sagrada unitat de la pàtria espanyola, ans al contrari, taca la imatge de tots. Facilitar l’escapatòria perquè l’emèrit no pugui ser jutjat en el futur és greu, perquè juguen amb la lentitud de la justícia i l’avançada edat de l’emèrit que conserva el seu títol a més de la capacitat d’oblit del poble.
L’amor a la pàtria, com diu l’estudiant de ciències polítiques José Luis Salido, “no consisteix a fugir-ne no fer front a les crítiques o problemes derivats de la justícia. No és convincent i més aviat un error”.
Altres reclamen valentia per obrir un període constituent davant la feblesa del nostre estat democràtic i de dret davant l’obstrucció a la justícia que significa l’escapada de l’emèrit organitzada per la Corona i tolerada per la Fiscalia i el govern de l’Estat.
