Els moviments amb la vista posada en les pròximes eleccions fan presagiar que aviat hi haurà eleccions autonòmiques. Sí, sí, autonòmiques. Farem bé si comencem a dir les coses pel seu nom. Les eleccions que es convocaran ben aviat seran per escollir una cambra parlamentària sense sobirania ni capacitat financera per resoldre els problemes reals de la ciutadania de Catalunya.
La crisi de la Covid està posant de manifest que l’assumpció de responsabilitats autonòmiques sense poder disposar dels recursos adients és pura pirotècnia. A més, debilita la complicitat entre ciutadania i ciutadans perquè bona part dels ciutadans analitzen el resultat de la gestió i no entén o no vol entendre les causes de la descoordinació entre administracions que genera ineficiència.
Per aquest motiu, i mirant les pròximes eleccions, cal que l’independentisme faci un pas endavant i tracti de forma madura els ciutadans.
Qualsevol governant honest ha de renunciar a ocupar el poder polític si reconeix que és incapaç d’assolir els objectius per als quals ha estat escollit. Aplicat a la realitat catalana, un independentista hauria de renunciar a ocupar el poder autonòmic si no és capaç d’assolir la independència. No valen arguments que ja sabem que es donaran… manca de competències, boicots judicials, manca de finançament. Exigim honestedat als nostres representants i claredat en els missatges.
Sabem, després de trenta anys de gestió autonomista, que bona part del poble català ha identificat com a problema la dependència política de Catalunya i el dèficit fiscal estructural. Sabem que la majoria mobilitzada d’aquest país aposta per construir una República votant partits que, més o menys retòricament, ho afirmen en els seus programes electorals.
Seria molt més efectiu que, estant en contra de l’autonomia catalana sotmesa a la monarquia borbònica, posem de manifest les seves contradiccions construint una República catalana des de l’oposició si no som capaços de fer-la per manca de suport electoral o per manca de decisió política. Podrem eixamplar la base posant de manifest les contradiccions de l’autonomia sense que l’independentisme es vegi tacat per la mala gestió i la manca de recursos.
Siguem clars, no es poden construir estructures d’estat des de l’autonomia. Per què, doncs, no exigim honestedat i coherència als nostres polítics?
Desconfiem d’aquells missatges que ens diguin que volem fer la independència… però, si no la fan, gestionaran l’autonomia. Hi ha un 99,99% de probabilitats que no facin la independència i aprofitaran els suports electorals per crear estructures de partit i arraconar les estructures d’estat.
Si volem República, exigim honestedat. O independència o oposició independentista.
