COVID i més coses

Amics, amigues

Degut a la Covid, demà serà obligatori l’ús de la mascareta, em sembla molt bé aquesta i totes les mesures que es puguin prendre per part dels experts per salvar vides i erradicar aquesta trista i desatrossa malaltia. El Segrià ara és la comarca que ens porta, sobretot als responsables sanitaris i assistencials, la preocupació més profunda. Al Segrià hi deu haver raons que expliquin aquests focus, però ningú no pot estar segur, enlloc, que no li tocarà mai. Responsabilitat individual i col·lectiva!

De primer, són preocupants les vides, els malalts i les possibles seqüeles en els afectats, que no tan sols poden ser els afectats per la malaltia, sinó tu o jo, amiga o amic i, per descomptat, les persones que han estat més a prop del drama que encara dura i no sabem quan s’acabarà. De moment hi ha molta gent, persones, que pateixen de diferent manera. També els qui s’han quedat sense feina o els que no hi ha manera que cobrin els ERTO. El normal funcionament de les empreses és la millor garantia de mantenir i crear ocupació. Tothom necessita ajuts, treballadors, empreses i organitzacions que creen feina, educació, cultura i serveis socials.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Un dia d’aquests s’ha de reunir el plenari de caps d’Estat i de governs de la Unió Europea. Hi ha 750.000 milions d’euros en joc. Com sempre, els qui han de pagar no volen, almenys subvencionar, i els pobres tenen pressa perquè tenen, tenim, l’aigua al coll. De rics en diuen els del Nord i de pobres els del Sud, nosaltres, p. ex. Per què és així la cosa? No ho sé, però els experts deuen tenir alguna explicació. Una cosa que no entenc cada dia que passa: tant el govern de l’Estat com el de Catalunya només fan que prometre ajudes multimilionàries a tot drap sense tenir els calés. Vosaltres ho enteneu? Em semblen molt bé les intencions, però, com diem en català “El blat no és blat fins que no està al sac, ben lligat i cobrat”. Al capdavall, sabeu que us diré: que tot això dependrà de Frau Merkel. Aquesta senyora ha manat, mana i manarà molt fins que plegui. Per tant, encomanem-nos a ella.

Ara bé, sense la responsabilitat de tots plegats no hi haurà res a fer. Responsabilitat inclou competència i honestedat. L’Estat espanyol demana 150.000 milions del total. Jo ja tremolo, havent vist el què ha passat aquests darrers i no tan darrers anys amb els diners públics. Tremolo, primer perquè siguin ben administrats, que vagin on de manera intel·ligent es necessiten més per endegar una roda econòmica justa socialment i segon, per veure quina quantitat arribarà a Catalunya, una de les economies més afectades per la crisi sanitària però que sempre ha estat cisada per la hisenda espanyola, que és la que parte, reparte i se queda la mejor parte. Responsabilitat global…!

Com no hem de tremolar, catalans, valencians, illencs i… castellans si hem vist el què hem vist amb els casos de corrupció del PP i de la Casa Reial. Ja no parlo del desgraciat de l’Urdangarín que creient-se molt llest, i recolzat pel sogre va estafar amb tota la mala fe. Però és que el cas del sogre, el rey emèrito, ja és, no de jutjat de guàrdia, sinó dels tribunals suïssos i del Tribunal Internacional de La Haia. 100 milions d’euros a la butxaca, perdó, en va donar (perquè l’estimava) 60 a l’amistançada Corina perquè callés però, com que de les amistançades no te’n pots refiar, la va amenaçar perquè callés. Total, a Suïssa es va destapar tot el sidral i aquí ens vam assabentar del que ja suposàvem.

Les sospites amb indicis fundats acaben essent veritat. És o no és aquest el cas del senyor X dels GAL que tots sospitàvem, resulta ser el gran barón del PSOE, Felipe González, un criminal amb vint assassinats a l’esquena. Què hi anava a fer l’emèrito a l’Arabia Saudita, endemés de triar per l’harem?  Què hi va a fer el següent Borbó anomenat Felipe VI? Si més no a cobrar, com son pare, comissions per la venda d’armes espanyoles que aniran a parar a grups terroristes, són accions criminals que n’hi ha més que suficient per exportar aquesta família, que no li manca mala història, als antípodes.

I, ben recent. Alguna premsa alemanya diu que al darrere dels atemptats del 17-A de Barcelona i Cambrils hi havia els serveis secrets espanyols. A què venien tantes visites de la guàrdia civil i serveis secrets (CNI) a l’Imam de Ripoll quan estava a la presó de Castelló? S’ha comprovat que el seu ADN s’hagués trobat entre les restes de l’explosió d’Alcanar? Està protegit o se l’ha enviat als antípodes amb bones reserves. Potser es trobaran amb l’emèrito?

Amb aquests antecedents, on i com podem imaginar que arribaran les ajudes de la UE, si és que arriben?

Amb tot aquest autèntic mega merder no podem oblidar el que està passant amb els presos polítics. Ja no els qüestionen el tercer grau, sinó la ridícula llibertat que els permet l’article 100.2 de la llei penitenciaria. El Tribunal Supremo tindrà la darrera paraula. Ja sabem de què va. Escarmentar tot el qui faci olor d’independentisme. L’Estat autoritari contra les idees. Per aquest motiu, el president Puigdemont ha demanat a Frau Merkel que condicioni els ajuts de la UE a la democràcia dels receptors, amb el qual podem quedar-nos, els súbdits de l’Estat espanyol, despullats i morts de fam, perquè en aquest Estat no hi ha democràcia.

Un altre dia parlaré dels partidismes, els de casa nostra, que endemés de ser vergonyosos, ensorraran les nostres il·lusions d’independència. Responsabilitat de tots!

Vostre