Amigues, amics,
Avui s’acaba la primavera, l’estat d’alarma i les pluges. Demà, o avui, segons quan ho llegiu; demà, però, serà un altre dia; esperem que millor que molts dels que hem passat en aquests darrers tres mesos. Sí, demà comença una nova etapa. Podrem sortir arreu, vindran turistes però, compte! El virus anomenat Covid-19 segueix viu també pels nostres indrets. Podrem sortir, anar a la platja o a la muntanya i a les maleïdes terrasses, però ja s’han detectat alguns brots en franges d’edat entre els 15 i 29 anys. Amb això crec que està tot dit; no faré sermons d’avi batalletes.
Algú ho ha passat bé durant aquests tres mesos? No ho crec. I, no em refereixo tan sols als nostres sanitaris, ni serveis essencials, a tots els quals tenim molt, més que molt, per agrair, també em refereixo a simples confinats, amb major o menor sort depenent de l’entorn més pròxim i l’espai de reclusió. Es podia estar tranquil sabent què passava defora? Contagis, malalts, residències d’avis, morts i… cada vegada més persones sense feina. Ara respirem una mica, esbargim-nos, però compte! De moment, aquí, els rebrots semblen controlats, però a la Xina, a Alemanya! Què? I, a l’Amèrica Llatina, o als EUA, on hi ha els bojos més bojos del Planeta; uns anomenats Trump i Bolsonaro. Mentre no hi hagi tractament totalment eficaç o vacuna, el virus ens amenaçarà.
Aquest ha estat i és el problema principal. Però han passat més coses que no haurien de restar amagades per la pandèmia. Tot el que hem sabut sense estranyar-nos gaire de l’anomenat rei emèrit, el penques corrupte de Juan Carlos I, en què quedarà? La justícia? Si no és la suïssa… i ja en parlarem. Jo soc optimista, no perquè el jutgin, sinó perquè crec que la Monarquia espanyola té el temps comptat. Penseu que el Borbó que regna des de la Zarzuela és millor que son pare? Què ens va dir el 3 d’octubre de 2017, què hi va a fer a l’Aràbia Saudita? Les exportacions d’armes de l’Estat espanyol s’han multiplicat per quatre en els darrers nou anys. On van aquestes armes? En primer lloc a l’Aràbia Saudita, després als Emirats Àrabs, Oman… A aquests països les armes ja no hi caben. Quin és el seu destí final? Els grups terroristes! El rei emèrit ho sabia i l’actual, que a sobre es diu Felipe VI, també. Si les comissions són corrupció de la grossa, saber el destí de les armes és de criminals, criminals! Potser hi haurà tribunals, allà on sigui, però no hi haurà comissió d’investigació al Congrés de Diputats; fins i tot el PSOE s’hi oposa, de Vox i PP era normal, dels fabricants d’armes i dels que financen les operacions, també. “Poders fàctics”.
Amagades en aquests tres sinistres mesos passats s’han ventilat més coses; cap tampoc no ha estat una gran sorpresa. S’han confirmat més mentides del guàrdia civil Pérez de los Cobos que ha tingut els seus més i menys amb el ministre de l’Interior. Jo no sé si era legal o no destituir-lo, però devia saber massa coses d’aquest guàrdia, mentider, sàtrapa, mala persona.
També ens han confirmat qui era el senyor X dels GAL, grup terrorista d’estat d’èpoques fosques. El terrorisme vulgar és inadmissible en qualsevol circumstància, però el terrorisme d’estat, MOLT PITJOR! Només propi de règims de terror. El Sr. X ara és “barón” del PSOE, conseller de no sé quina empresa, com l’expresident de Catalunya i exministre d’indústria Pepe Montilla. Deixem-nos de Sr. X, ara se sap tot, ho ha dit la CIA, que d’atemptats criminals en sap molt, es diu Felipe González, del qual se saben moltes més coses, endemés d’ordenar execucions com feia Franco.
Un altre dia parlaré de nosaltres, que també tenim algunes vergonyes per depurar però no de les dimensions dels que he recordat avui. Què farem amb el procés? Hem estat callats per respecte a la pandèmia que s’emportava vides, però no oblidem que hi ha presoners polítics, moltes persones encausades per les seves idees i una nació que necessita un estat per sobreviure. A cada episodi de la nostra història ens acabem d’adonar que la República Catalana ens és imprescindible per sobreviure i desmarcar-nos d’un Estat com el que està dibuixat.
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
