Concentracions i actes del primer de maig han estat prohibides arreu: a Galiza (convocada per la CUT), Cadis (SAT i CTA), Nafarroa (LAB), Burgos (CGT), Madrid (AST, SAS, SUT SO, S. Hosteleria Madrid), Barcelona (IAC i LI). I abans a Madrid la que havia impulsat la Plataforma 25S contra la repressió (amb IzCa), i a Barcelona Lluita Internacionalista contra els pressupostos de la Generalitat. Policies autonòmiques, tribunals superiors de justícia autonòmics, el Ministeri de l’Interior i finalment, el Tribunal Constitucional han imposat les prohibicions, amb la complicitat del Partit Comunista d’Espanya, Izquierda Unida i Podem al govern espanyol.
El primer “argument” que esgrimeix el Ministeri de l’Interior —signat pel mateix Marlaska— per rebutjar la concentració convocada per la IAC i LI l’1 de Maig a Barcelona (50 persones davant el govern de la Generalitat mantenint les distàncies de seguretat i amb material de protecció), és que hi ha un risc molt alt de contagi. Una prohibició “avalada” per un informe de la Guàrdia Urbana de Barcelona diu que és incompatible assegurar les condicions sanitàries per concentrar unes desenes de persones en una plaça on n’hi caben 10.000. En canvi sí que estan assegurades a les rodes de premsa d’Ada Colau al carrer? I encara més, ¿per què no es va prohibir l’acte d’Isabel Díaz Ayuso, presidenta de la Comunitat de Madrid pel tancament de l’hospital de campanya l’IFEMA, en ple carrer, on es van convidar els 132 diputats/ades del parlament autònom, premsa, l’Alcalde de Madrid, regidors… i que va motivar una protesta de personal sanitari?
I el segon “argument” de Marlaska encara és més greu: “la celebración de concentraciones en vías o espacios públicos como la convocada, sean estáticas o dinámicas y con independencia de las medidas de seguridad que pudieran adoptar los convocantes, además de lo indicado, no son compatibles con el “Plan para la transición hacia una nueva normalidad” aprobado por el Consejo de Ministros en su reunión del día 28 de abril de 2020.” Les concentracions “no són compatibles” amb el Pla del Govern “progressista”. Efectivament en 28 pàgines enlloc es parla de la recuperació del dret a reunió i manifestació. I el Ministre de l’Interior, que no es tracta d’un oblit sinó d’una incompatibilitat. O sigui que podem anar a córrer (fase 0), anar a bars i restaurants (fase 2), però no fer una protesta al carrer.
Estem parlant d’un estat d’excepció encobert: se suposa que l’estat d’alarma preserva els drets fonamentals. Però per la porta de darrere Interior prohibeix les mobilitzacions assegurant que no entren en els seus plans. Ens volen a casa, tancats i alerta amb el que diem. Al carrer i també a les xarxes, sota control de la Guàrdia Civil. Han tret els militars i la policia de la pantalla, però la militarització i la vulneració de drets continua.
Els motius per la protesta es multipliquen. Es continua obligant a 4 milions de treballadors/es no essencials a anar a la feina cada dia, sovint sense garanties de seguretat. Quatre milions més estan sota uns ERTO’s que s’han fet a la carta per a la patronal. Dos milions més, que viuen de l’economia informal, estan amb l’aigua al coll, com bona part dels petits autònoms i migrants. I el govern no activa un subsidi de confinament ni avença una regularització. A la sanitat pública continuen faltant EPI. I sense tests suficients per determinar l’abast real de la pandèmia, el desconfinament és una moneda a l’aire.
Les xifres de repressió segueixen pujant. Més de 800.000 denúncies, i més de 7.000 detencions: tot un rècord! Com també el de morts i el d’infectats al sistema sanitari. A més en les denúncies hi ha una forta discriminació per origen i classe social.
En una de les compareixences davant la comissió d’Interior del Congrés dels Diputats, Grande-Marlaska va assenyalar que “evidentment en el nostre programa hi ha el fet de derogar la llei mordassa i la derogarem“, però ha contraposat que “ara tenim altres qüestions importants a fer front, com és obvi”. Algú creu que el Govern derogarà la Llei Mordassa, després que s’ha aplicat més cops en menys de dos mesos que en els darrers quatre anys?
Hem d’aixecar la veu, exigint el desconfinament de les llibertats. Només amb la recuperació del carrer podem fer front a la nefasta gestió de la pandèmia i la crisi econòmica que arrossega. Des de Lluita Internacionalista hem fet una crida a totes les organitzacions a les quals s’ha prohibit un acte a impulsar una campanya per denunciar aquests fets greus, lluitar contra la repressió, per la derogació immediata de la Llei Mordassa i la dimissió de Marlaska.
