Article publicat en alemany a Telepolis el 27 d’abril de 2020. Aquesta és la traducció al català duta a terme per en Pere Grau.
Itàlia anuncia oficialment que fins ara han mort més de 26.000 persones pel coronavirus, però segurament en són molts més.
Cada vespre la Protecció Civil italiana dona a les 18 hores les noves xifres de la pandèmia de la Covid-19. Dissabte va parlar de 415 morts. Segons això hauria pujat la xifra total a 26.384. La xifra dels infectats actius va baixar des del dia abans de 106.527 a 105.847. Segueix havent-hi als hospitals 21.533 malalts de Covid-19, dels quals 2102 són a les unitats intensives. També aquests són 71 menys que el dia abans. En l’epicentre de la infecció, a la Llombardia hi ha tornat a haver-hi 103 morts, després de 166 el dia abans.
Sobretot la xifra de morts, tant a Itàlia com a l’altre epicentre del Covid-19, Espanya, és molt discutida. Ja que és conegut que a les xifres oficials dels dos països (a diferència de França) generalment no s’hi compten els morts a les residències d’avis, i tampoc els morts a casa que per manca de test no han estat registrats.
A la Llombardia ja fa temps que s’ha demostrat a moltes localitats, comparant les xifres usuals de mortalitat, que la xifra real de morts ha de ser per força més alta, ja que en molts casos ni se’ls ha fet ni se’ls fa cap test. El que ha estat constatat localment per metges i batlles ho han transposat ara científics a tot el país. Així, Daniele del Re, de la Universitat Sapienza de Roma, i Paolo Meridiani, investigador a l’Institut Nacional de Física Nuclear, han estudiat les xifres italianes més exactament.
Han arribat a la conclusió que la xifra real de morts pot ser el triple de l’anunciada oficialment. Han comparat les xifres publicades per Protecció Civil amb les registrades als arxius municipals. Als butlletins oficials hi surten les xifres totals de morts i pels dos investigadors es produeixen discrepàncies.
Meridiani i Del Re han fet servir per la seva investigació les dades del servei italià d’estadística (Istat) de gairebé 1.700 ajuntaments entre l’1 de març i el 4 d’abril, que segons Istat són una mostra representativa de la població italiana. Així l’augment de les xifres de mortalitat a algunes ciutats en comparació amb altres són molt divergents. Per exemple a Bérgamo, un dels epicentres de la pandèmia, s’han triplicat, mentre que l’augment a Roma és molt baix.
Els dos investigadors destaquen expressament que no tots els morts addicionals han de ser forçosament a causa de la Covid-19, perquè també hi ha hagut gent que no han gosat anar a l’hospital per por d’encomanar-s’ho. A més, per sobrecàrrega del sistema sanitari, a algunes regions s’han ajornat operacions o altres mesures mèdiques, cosa que també pot haver fet pujar la mortalitat, com indica una enquesta feta fa poc per la Societat Italiana de Cardiologia. Aquesta societat ha indicat que des del començament de la pandèmia els ingressats per atac cardíac són un 50% menys que abans. Una deformació de les dades també es produeix en sentit contrari, ja que, a conseqüència del tancament d’empreses, la xifra de morts per accidents de circulació i de treball han disminuït massivament.
A conclusions molt semblants a les dels dos científics també hi arriba un altre estudi de cinc investigadors italians que han registrat a diverses regions un augment notable de mortalitat, sense que oficialment estiguin registrats com a morts per la Covid-19. En l’extensiu estudi d’Enrico Bucci, Luca Leuzzi, Enzo Marinari, Giorgio Parisi i Federico Ricci Tersenghi, es veu que només a la Llombardia entre el 23 de febrer i el 4 d’abril hi ha entre 15.600 i 15.800 morts, dels quals només 8.905 són considerats oficialment produïts per la Covid-19. Si a la Llombardia eren un 57% més; a l’Emilia Romagna eren fins i tot un 65% més; a Milà, 64%, i a Piacenza, fins i tot 71%.
Si hom es mira les xifres a França, on escrupolosament també s’hi compten els morts a residències d’ancians (Ehpad), es veu que a França es registren 22.614 mots pel virus. Dels quals una mica més de 14.000 han mort a l’hospital i gairebé 8.600 a residències d’ancians. Tenint en compte les constatacions dels científics italians i les xifres de França, hom pot estimar molt per damunt que a Itàlia i a Espanya, a les xifres que publiquen els dos països s’hi hauria d’afegir un 60%.
Llavors França no estaria pas a punt de prendre a Espanya el segon lloc de la xifra de morts, ja que Espanya publica la xifra retocada de 23.190. Si s’hi afegeix el 60%, s’arriba a una xifra de ben bé 37.100. I a Itàlia fins i tot de 42.200. A Espanya, però, aquest 60% pot ser massa poc, com demostren les xifres de diverses regions. Perquè les dades que s’envien des d’allà al ministeri de sanitat no són incorporades a l’estadística oficial espanyola.
Així, el diari El País, simpatitzant amb el govern, va constatar que des de la regió capitalina de Madrid ja s’han comunicat al ministeri 13.911 morts pel coronavirus, però a les estadístiques oficials només en surten 7.577, gairebé només la meitat. 6.334 mort desapareixen, de les quals 5.600 són de residències. Encara pitjor són les xifres de Catalunya que Madrid “embelleix”. Catalunya registra fins ara 9.646 morts pel virus. Però a les estadístiques oficials espanyoles només se’n compten 4.556, ni tan sols la meitat.
