Europa travessa un període molt convuls perquè la crisi financera està posant encara més difícil el procés de construcció europea (imprescindible perquè pugui competir com a potència mundial) i l’estancament econòmic que s’està fent visible a la locomotora alemanya unit amb l’aparició de forces centrífugues podrien provocar el desmembrament de l’actual Unió Europea. Així, assistim a l’auge de moviments independentistes de què Escòcia seria alumne avantatjat després de fer a l’octubre de l’any 2014 la consulta sobre la permanència d’aquesta nació a Gran Bretanya.
El professor James Mitchell, responsable de l’escola de Govern i Política Pública de la Universitat de Strathclyde (Glasgow, Escòcia), explica que les raons d’un poble per voler la independència “radiquen en el fracàs dels seus respectius estats, ja que les nacions subestatals se senten menyspreades”. No obstant això, segons l’actual doctrina imperant a Brussel·les, “un estat resultant d’un moviment secessionista perdria la seva condició de membre de ple dret de la zona euro i hauria de començar el procés de readmissió”, fet que a la pràctica impossibilita la secessió. En conseqüència, Catalunya haurà d’esperar a la dissolució de l’actual UE com a ens polític perquè assistim a la independència de les actuals nacions subestatals europees (Escòcia, Flandes, Bretanya, Alsàcia, Còrsega, Catalunya, País Basc, Galícia, Padània, Tirol del sud, Irlanda del Nord, Cornualla i Illa de Man) i a l’aparició d’un nou mapa geopolític europeu.
Això serà possible per la interactivitat que proporcionen les xarxes socials d’Internet (l’anomenat Cinquè Poder que enllaça i ajuda a la formació de les identitats modernes), que facilitarà el final de l’endèmic aïllament i passivitat de l’individu submís i acrític de les societats consumistes occidentals (home unidimensional) i l’aparició d’un nou individu (individu multidimensional). Aquest Individu serà capaç de generar un tsunami popular de denúncia de l’actual dèficit democràtic, social i de valors de l’actual Europa mercantilista i instaurarà el caos constructiu que acabarà per diluir l’opiaci inhibidor de la consciència crítica (consumisme compulsiu) després que assistirem a l’enfonsament del castell de cartes mercantilista de l’actual Unió Europea, a la tornada als compartiments econòmics estancs i al posterior disseny cartogràfic de la nova Europa dels Pobles en l’horitzó del 2025.
