Dissabte Perpinyà va ser inundat per independentistes catalans que havien anat 25 km més enllà de la frontera, per rebre en terra catalana el seu President exiliat després de més de dos anys. Els mitjans públics parlen d’una gegantina manifestació del Consell per la República. També segons la policia francesa, només a Perpinyà hi havia més de 110.000 persones.
Els organitzadors augmenten la xifra a 150.000, cal comptar-hi, però, les moltíssimes persones que van quedar atrapats en un caos colossal de trànsit, que va ocasionar la policia espanyola amb controls massius a la frontera. 100 autobusos van haver d’emprendre el viatge de retorn sense haver arribat a Perpinyà. El que és clar és que a la ciutat hi va entrar més gent que no pas població té.
Puigdemont havia arribat ja el divendres a la part francesa de Catalunya, convidat per l’alcalde de Perpinyà. Jean-Marc Pujol va defensar la seva llibertat d’expressió contra les pressions massives de París i de Madrid. Va dir que la seva ciutat ha estat sempre un lloc pels exiliats. La vice-alcaldessa Annabelle Brunet va confirmar que hi va haver pressió massiva de París per impedir la presència a la seva pàtria de Puigdemont i dels exministres del govern català, Clara Ponsatí i Toni Comin. Els organitzadors només havien comptat amb uns 70.000 assistents. Quan va haver-hi rumors d’una prohibició, van esclatar les inscripcions per l’acte per anar a Perpinyà fins i tot sense permís.
En darrer terme, França no s’ha posat al mateix nivell que Espanya i no ha prohibit l’acte. Darrere la frontera, als tres parlamentaris electes segueix amenaçant-los la presó malgrat que gaudeixin d’impunitat. Puigdemont i els seus dos exministres segueixen sent buscats per la justícia espanyola, amb una ordre internacional de detenció, per suposada “sedició”.
Cal recordar que a Espanya, el president d’ERC segueix a la presó, malgrat que el TJUE ha deixat molt clar que ell també gaudeix d’impunitat. Per tant, hauria de seure al Parlament d’Estrasburg i no a la presó. En un escandalós procés contra ell i altres exmembres del govern Puigdemont, Junqueras va ser condemnat a 13 anys de presó. I pel Parlament Europeu no és cap motiu d’orgull que hagi calgut una decisió del TJUE per portar Puigdemont, Ponsatí i Comin als seus escons.
“Mobilització permanent”
“Preparem-nos, hi ha molta feina a fer i hem de preparar la lluita decisiva”, va dir Puigdemont a les masses al terreny d’exposicions. Va demanar una “mobilització permanent”, i la gent va respondre amb un “Puigdemont, el nostre president!”. Que la independència no serà fàcil, s’ha sabut sempre, va dir. “La repressió que han sofert generacions i generacions de catalans la portem escrita a la pell” va afegir, i va donar expressament les gràcies a Julian Assange, el fundador de Wikileaks, que “ha fet molt per Catalunya” i va demanar que s’impedís la seva extradició.
Com que Catalunya vol ser lliure, la seva població ha començat a moure’s. “Nosaltres ho sabem i ells ho saben” va dir referint-se a Espanya, “que ni nosaltres ens aturarem ni ells ens aturaran”. No cal esperar a temps millors. “L’objectiu de la república catalana té una majoria a la societat catalana”, va afegir Puigdemont, sobretot de cara a ERC. “La república catalana és l’única garantia per acabar amb l’injust règim monàrquic, hereu del franquisme” va dir de cara a les forces progressistes a Espanya.
Es va situar en contrast amb ERC, que segueix parlant que “cal ampliar la base”. Amb aquesta posició, en la defensa del successor de Puigdemont, Quim Torra contra la Junta electoral espanyola, que segueix una “guerra jurídica” contra catalans com Puigdemont s’ha trencat la coalició governamental i la unitat independentista. Que precisament ara s’hagi descobert que el membre de la JEC Andrés Betancor cobra sou del partit de dretes Ciudadanos i que la Junta ha decidit sobre demandes que ell havia redactat per al partit, posa ERC en una situació encara més difícil.
L’acte a Perpinyà es pot considerar part de la campanya preelectoral, perquè tan aviat com s’aprovi el pressupost, Torra vol dissoldre el Parlament i convocar noves eleccions. No està clar si Puigdemont presentarà candidatura, i es parla de Laura Borrás com a cap de llista. En l’apreciació de les negociacions Puigdemont manté la reserva. Precisament la setmana passada Torra i la seva delegació es van trobar amb el cap del govern espanyol i representants del govern. Es va acordar de trobar-se una vegada cada mes. Però Madrid no dona resposta a les demandes d’un referèndum acordat com l’exemple d’Escòcia, d’amnistia pels presos polítics i del final de la repressió.
Per això Ponsatí davant de les masses de Perpinyà va qualificar les negociacions “d’enganyifa”. “No ens deixem entabanar per fotos de la taula de negociació, que només tenen l’objectiu de fer guanyar temps a Pedro Sánchez”. Mentre hi hagi independentisme hi haurà repressió, exili i presó, va dir, entre frenètics aplaudiments. “Això ha estat sempre així, i per això és una conclusió falsa posar el diàleg com a contraposició a la independència”. Que Espanya no es mou en la qüestió dels presos, no deixa en llibertat ni tan sols el president d’ERC i intenta destorbar massivament un acte pacífic i democràtic com el de Perpinyà, enforteix encara més els arguments de Ponsatí.
(Article en alemany publicat a Telepolis l’1 de març. Traducció de Pere Grau i Rovira
