El dia 23 de setembre del 2019, la Guàrdia Civil, aquest cos paramilitar al servei del règim del Borbó i responsable de nombrosos atacs a gent indefensa, ple de gent que no dubta a atacar, segura del fet que rebrà protecció de tots els tribunals de l’imperi, qui gosi dirigir-s’hi en un dialecto no oficial (tal com ho diuen en aquelles terres de l’oest); va segrestar 9 catalans. Nou catalans segrestats només pel sol fet de ser independentistes.
Es van inventar no sé quantes històries diferents per justificar el segrest, cap de les quals, en cas de ser certa, justificaria que una banda armada comandada des de Madrid protagonitzés l’esmentat segrest. Les històries van ser difoses pels periodistes, que ja fa temps que, majoritàriament, s’han convertit en portaveus de l’amo de torn (farcit de calés) i no els preocupa gens si el que escriuen és cert o és més fals que la paràlisi de Jack Lemmon a The Fortune Cookie (gran pel·lícula, per cert).
El resultat ja el sabem. De moment, dos dels segrestats segueixen tancats en una presó a Madrid.
Però tornem a la premsa. Tornem als “periodistes”, si és que els podem anomenar així perquè el que van fer (copiar en les pàgines, físiques o digitals, dels seus pamflets les imaginacions del benemérito de torn) també ho puc fer jo i no tinc cap certificat de periodisme. Concretament, parlem dels periodistes catalans. Dels que treballen en mitjans catalans (o més ben dit, mitjans amb seu a Catalunya perquè les notícies que ens ocupen són, en general, en espanyol).
No van ser pocs els que es van dedicar a fer de portaveus dels piolins 12. I em sembla que cap ha demanat disculpes per haver publicat mentides. I que era mentida no ho dic pas jo. Ho diu el jutge de l’Audiència Nacional Espanyola que diu que investiga el tema 3. Mentiders. Conscientment van participar en una campanya per fer creure que nou catalans eren terroristes. Nou compatriotes seus. Nou veïns seus. En un país civilitzat els faria vergonya sortir al carrer.
Poc després que passés això es va saber que els tribunals imputaven 8 periodistes per haver publicat els informes (falsos) de la Guàrdia Civil 4. I al Col·legi de Periodistes de Catalunya li va faltar temps per dir que això era un “atac a la llibertat de premsa i bla bla bla” 5. I van tenir la barra de dir que no podia ser que es perseguís a “periodistes” per publicar informació “valuosa i veraç”. Comunicat de rectificació quan s’ha sabut la veritat? Encara l’esperem.
Si els periodistes fan de portaveus de la Guàrdia Civil, els hem de tractar com si fossin Guàrdies Civils?
I ja acabo. Espero que tots tinguem ben clar que el suport als nou segrestats no ha de ser només perquè sigui fals que preparessin actes de sabotatge amb explosius. Si el que es van inventar els piolins fos cert, també hauríem d’haver anat a protestar i ajudar a les famílies d’aquests compatriotes segrestats. Defensar Catalunya no és censurable.
