“Ho tornarem a fer”

El passat 9-X, en commemoració del Pilar, a la comandància de Sant Andreu de la Barca, es va fer un acte en què s’atorgaren medalles a Juan Antonio Ramírez Sunyer, Jutge Instructor del 13 de Barcelona (pòstuma) així com a la seva lletrada judicial, Montserrat del Toro, la dona que va fer els escorcolls a la conselleria d’Economia el 20-IX-17 i no gosà sortir de l’edifici enmig de la gent malgrat el passadís que li havien fet voluntaris de l’ANC —ho declarà exageradament el passat 6-III, quan va inculpar Jordi Sànchez i Jordi Cuixart i havia confós la veu de C. Forcadell amb l’speaker de l’escenari— i, després de demanar un helicòpter (!), va sortir voluntàriament, amb l’ajut dels Mossos d’Esquadra (ME), pel cinema Coliseum. A l’acte hi havia Félix Azón, Director general de la Guàrdia Civil (GC) i altres membres de la Benemèrita com el tinent coronel Daniel Baena, cap de la policia judicial a Catalunya, que forní de material acusatori contra els líders independentistes catalans tant al jutjat núm. 13 de Barcelona com a la instrucció del jutge Llarena, que acabà arribant al Suprem, per no parlar del fiscal Javier Zaragoza, responsable de les seves investigacions quan era fiscal de l’Audiència Nacional, així com d’alguns dirigents dels ME.

​Tothom té dret a celebrar la festa patronal com vol i, encara que aquesta vegada pogués semblar una provocació, no seré pas jo a assegurar-ho. El problema és que el general en cap de la GC a Catalunya, Pedro Garrido, va fer un discurs que no li tocava, i emulant aquells mots de Jordi Cuixart, “Ho tornarem a fer” —que cal entendre en el context de defensa dels drets i llibertats civils i polítiques dels catalans i no pas altres coses—, el general, escudant-se en la unitat d’Espanya i la Constitució, va assegurar que la GC també ho tornaria a fer (i era clar que es referia a l’actuació de l’1-X-17). Si això no fos prou greu (l’ordre públic a Catalunya depèn dels ME i no de la GC), gosà passar per alt la presumpció d’innocència i, com si tingués fil directe amb el jutge que ha decretat el secret de sumari, assegurà que la detenció dels CDR el passat 23-IX havia “evitat mals majors que ja no es produirien”. Pitjor: malgrat assegurar que no s’ha d’identificar independentisme i terrorisme, s’atreví a valorar així l’actitud dels independentistes: “La pretesa revolució dels somriures s’ha convertit en el rictus que dissimula l’odi i la mesquinesa capaç de generar destrucció, dolor i sofriment”. Quan va fer una referència a l’operació del 20-IX-17, ben segur al·ludint a les responsabilitats de Trapero i Laplana, la cúpula dels ME (Pere Ferrer, director general de la policia, i Eugeni Sallent, comissari en cap dels ME) així com Brauli Duart, secretari general d’interior, van fer un mutis discret refusant assistir al vi d’honor. El pitjor del cas és que Fèlix Azón assegurà compartir les paraules de Garrido.

​Malgrat que en un país democràtic ja haurien estat destituïts tots dos, vull entendre la irritació que impera dins la GC pel fet que una resolució del debat de política general mantingut aquest setembre al Parlament de Catalunya demanava l’expulsió de la Benemèrita de Catalunya (26-IX) “per haver-se mostrat obertament com una policia de caràcter polític centrada a perseguir determinats col·lectius polítics i socials i redundant a l’hora de garantir la seguretat de la ciutadania” (resolució ja recorreguda al TC i acceptada; ergo, nul·la de facto). Demostrà aquesta excitació el general Garrido en el seu discurs (en part, fet en català) quan parlà dels que menyspreaven, amenaçaven o acovardien la GC: “Als que s’oposen a la presència de la GC a Catalunya els vull dir que els seus esforços són inútils”. M’esforço per entendre el nerviosisme de la GC, però em temo que parteixen de dos errors greus i irresolubles: l’un, pensar que el menyspreu de part de la ciutadania va contra lesives persones, i no; hi ha bellíssimes persones entre la GC: el menysteniment va contra el cos. L’altre, creure que bona part de la ciutadania està orgullosa del comportament i modus operandi del cos. I no és així. Sobretot després de les estomacades de l’1-X-17. No hauria estat més fàcil demanar excuses i recomençar de nou? S’ha preferit el camí de fer passar el propi punt i així l’entesa esdevé cada vegada més impossible.

Publicitat

​I és que, des del restabliment de la democràcia el paper de la GC té moltes ombres, massa. Què tornaran a fer, Sr. Garrido? Un 23F com el de Tejero el 1981, amb totes les seves seqüeles de celebracions anuals? El mateix que el general Galindo i el tinent coronel Vaquero, condemnats per l’assassinat de Lasa i Zabala el 1983 i indultats més tard pel govern? Repetiran la fuga del director Luis Roldán amb diners dels seus orfes el 1994? Què tornaran a fer? Les tortures d’Intxaurrondo el 2003 condemnades pel TEDH? Baralles dels seus membres amb joves d’Alsasua com les del passat 2015 i acusar-los de delictes d’odi? Què tornaran a fer? Que membres del seu cos formin part de la manada de violadors a Pamplona el juliol del 2016? Què tornaran a fer? Fracassar en la investigació de la procedència de les urnes del dia 1-O? Culpar de delictes d’oci els professors de l’Institut d’El Palau per haver exercit responsablement la seva feina, emparats per la llibertat de càtedra de la Constitució? Que després de la deposició, el passat 6-III, de Diego Pérez de los Cobos, coordinador responsable del dispositiu policial de l’1-X-17, ara cap de la Comandància de la GC de Madrid, acusat de tortures pel cas Urra, expliqués que l’1-X va haver de canviar de plans davant de la passivitat dels ME i manar intervencions “autònomes” de les FCSE, fet que els seus mateixos subordinats negaren quan asseguraven que ja hi havia plans d’intervenció la vigília i deixant-lo com un perjur? Un apunt: cal recordar que la jutgessa de Armas havia manat en una darrera instrucció no alterar “la normal convivència ciutadana” i que el Secretari d’Estat José Antonio Nieto Ballesteros manà que es preservés la seguretat per damunt de l’eficàcia; per tant, Pérez de los Cobos —que el 23F es presentà voluntari a la caserna de la Guàrdia Civil de Iecla, uniformat per donar suport a la insurrecció i va fer els possibles per incriminar el major Trapero— desobeí ordres tant de Magistratura com dels seus superiors. Això és el que tornaran a fer? Desobeir? I no podríem dir el mateix d’Angel Gozalo, responsable aleshores de la GC a Catalunya? O tornaran a fer com el tinent Coronel Baena (per quan una medalla i un ascens?), que seguia investigant pel seu compte fins i tot quan les investigacions estaven sub judice, cosa del tot prohibida? Què tornaran a fer, general Garrido, abans de demanar perdó per la seva actuació l’1-X-17? O els metges que declararen al judici s’inventaren els més de mil ciutadans contusionats? Li ho dic de cor, sense cap ironia. Perquè així com una persona com servidor pot entendre el seu nerviosisme, vostè també pugui entendre que part del poble de Catalunya, representat al Parlament, no se senti còmoda amb el seu cos. I parlo d’un cos uniformat, no pas de persones bellíssimes que són GC, autèntics servidors de l’Estat i de la ciutadania. Alguns d’ells, amics i tot.