Algunes persones que pertanyen a diferents partits polítics de l’Estat espanyol com són José Luís Ábalos i José Zaragoza del PSOE, o Carmen Leal del partit dCIDE (enllaços al final de l’article), han usat públicament aquest mot amb total ignorància, desconeixença i amb una connotació despectiva. Tots ells van reconèixer el seu error i van disculpar-se, però, és suficient?
Sembla que, tot plegat, és propi d’una societat política creada al pur estil piramidal i patriarcal, on l’insult és l’eina per vetar, per desacreditar i per deslegitimar a qui té una visió diferent de les coses.
Si es deixés de fer política destructiva i incendiària i es comencés a fer polítiques constructives per a la ciutadania, no s’usarien paraules en format d’insult, que ofenen un rival polític amb un càrrec institucional ni tampoc a tot un col·lectiu de diversitat funcional.
Denuncio des d’aquí la poca solidesa social, política i humana que existeix en el paradigma polític actual, com denoten membres d’un altre partit polític de l’Estat espanyol, com ho és Arcadi Espada de Ciudadanos, veieu aquí el vídeo:
Podem veure com el joc polític del segle XXI segueix les passes del joc econòmic. Fent de l’art del debat públic i de l’esforç per trobar espais de consens, d’enteniment i de participació, un joc de cerca i captura més propi del primitiu canibalisme humà, exercint una política ferotge i despietada, on tot s’hi val per obtenir uns beneficis propis gràcies a les portes giratòries i màfies instaurades des del segle XX. A parer meu, podem parlar clarament de canibalisme polític.
Si li haguéssim de treure la part positiva o veure el got ple, diria que la raó per la qual la paraula autisme és usada cada cop més pels polítics (malauradament en sentit despectiu, el qual pot reflectir la manca d’empatia i de respecte cap a un mateix i alhora cap a l’entorn) és perquè aquesta paraula s’està estenent i visualitzant als mitjans i a les xarxes socials, gràcies als pares, mares i familiars de persones afectades d’autisme i per les associacions que lluiten cada dia per la seva inclusió, cosa que provoca que aquest llenguatge estigui ubicat dins de l’inconscient col·lectiu.
Per una banda, comencem a ser vistos, per tant, s’ha assolit un petit però important triomf.
D’altra banda, falta el més difícil. Que els polítics siguin persones que estiguin a l’altura de la ciutadania i comencin a usar aquest llenguatge en sentit constructiu i inclusiu, per tal de poder crear espais de trobada.
Enllaç de notícies de polítics usant despectivament la paraula autista:
- José Zaragoza: “Torra és autista” i el pare d’un fill amb autisme l’ensorra
- Ábalos pide perdón por el uso de la palabra ‘autista’ en la moción de censura
- El ‘autismo’ de los políticos
Carmen Leal a les llistes municipals (núm. 30) per dCIDE a Barcelona:
Enllaços de diferents articles d’associacions d’afectats per l’autisme que analitzen aquests fets:
- Uso y abuso del término “autismo”: ¿metáfora o insulto?
- El autismo como insulto
- Autismo Madrid se une a DOWN ESPAÑA y a COCEMFE al considerar inadmisibles las declaraciones de Arcadi Espada en las que califica a los niños con discapacidad como “hijos tontos, enfermos y peores
- En respuesta a Carmen Leal
