Consolidem la DUI votada l’1-O

Bé, ja hem passat l’11S. Un cop més un milió de persones omplien Barcelona d’independència. Malgrat la vergonyant rebaixa de gent del feixista Batlle, flamant cap de la Guàrdia Urbana i antic cap dels Mossos d’Esquadra destituït pel conseller Forn amb l’aprovació del major Trapero.

Què ha passat fins ara? Una lluita dels partits feixistes del 155, ajudats pel lerrouxisme dels comuns i la complicitat vergonyant dels junquerians d’ERC i els autonomistes del PDeCAT. Fent tot el possible per oblidar l’1-O i el 21-D, quan foren severament derrotats i des de llavors ja no han aixecat el cap. La ràbia i frustració del feixisme espanyol és palès. Les eleccions europees amb més d’un milió de vots pel president Carles Puigdemont, és de lluny el més votat a Catalunya i àdhuc a la UE, Espanya reacciona com sempre amb enganys intentant amargar la representació independentista a l’Eurocambra. No se’n sortiran i ho saben.

La resposta a la sentència dels entogats espanyols contra els presos polítics només pot consolidar la República Catalana votada en referèndum legal i vinculant del 1r d’octubre. Car hem de tenir molt clar que la nostra fita és consolidar la República i no pas alliberar als presos caiguts en la lluita. Els presos els alliberarem fent república i traient-los de la presó. És hora ja que ens llevem del pensament la submissió a Espanya i als TSJE que no són representatius en territori català des de l’1-O. Despertem ja d’aquesta síndrome d’Estocolm en què certs polítics catalans covardament alineats amb el 155 ens hi volen portar.

Publicitat

Som república majoritàriament acceptada per molt més del 50% del poble.

La violència amb què l’Estat espanyol ens amenaça l’hem de contrarestar amb l’autodefensa popular. Només hi ha un poder, el Consell Nacional de la República i la legitimitat del M.H. president Carles Puigdemont des de l’exili i el M.H. president Quim Torra a l’interior. La resta, fum, inclosos els consellers junquerians del president Torra.

És difícil, sí. Però tenim la unitat d’acció demostrada pel poble aquest 11S, amb el crit únic d’independència. Ja no ens aturaran més. Ha arribat l’hora del poble, la lluita imparable de tot un poble unit. Esclafarem els partits del 155 i a tots els partits autonomistes i lerrouxistes. Ja no hi ha marxa enrere.

Pel retorn del nostre legítim govern a l’exili.

Visca la terra lliure, Donec perfíciam!

3 COMENTARIS

  1. A vegades sobren tants discursos i proclames, l’ANC, en Torra, aquest, aquell… que acaben sent brindis al sol vers una ètica que no existeix en el panorama social espanyol i català. Tal com estan les coses, caldria tindre varies coses clares:

    La primera, que cal preservar les institucions, no donar excusa a que ens prenguin el poc autogovern que ens resta. En les condicions econòmiques i culturals de prostració en que es troba Catalunya, seria letal.

    La segona és que les manifestacions mantenen viva la flama, però al règim del 78 no els fan fred ni calor. Com a molt destorben als seus sicaris a Catalunya. Per a ser un problema, s’ha de ser un problema, s’ha de tindre capacitat de causar dany (que no vol dir emprar cap violència, etc.)

    La tercera és que si les institucions han de mantenir-se prudentment al marge, ha de ser altri qui actui. I cí no valen brindis al sol: farem, serem, protestem, alcem-nos…. Concreció i realisme, si us plau.

    Els sindicats poden promoure una aturada de país? Sense els dos grans sindicats no tindria èxit, i la UGT i CCOO tenen el cul llogat, no són amos dels seus destins.

    La gent de forma particular pot protestar? Això no du enlloc, el règim del 78 s’ho passa per on no cal dir.

    Hi ha gent que sembla que ha començat a veure que en una falsa democràcia com l’espanyola, on els poders fàctics diuen al govern espanyol amb qui poc pactar i amb qui no, i on les eleccions només són una disfressa democràtica, hi ha coses que s’han de fer a l’ombra, igual que opera l’IBEX i el deep state. Moviments com el Tsunami democràtic semblen haver-ho entès, que sense la clandestinitat no es podrà seguir avançant, no ha cap a la independència, sinó senzillament cap a la democràcia ara absent.

  2. Molt d’acord amb el sr Bentanachs. Fa molt de temps que dic que l’assoliment de la independència no pot anar lligat ni dependre del que passi amb els presos polítics i que ja els alliberarem quan siguem una república independent. Cada dia que passa és un dia perdut. I ja portem DOS ANYS!!!!!!!!

  3. Els presos ha estat una excusa dels polítics acollonits i cagamandurries per tenir-nos aturats amb el “cuento” de la pena, mentre ells van prenent posicions apoltronades, allò q coneixem com “peix al cove”

Comments are closed.