Avui cedeixo la meva columna a la meva mare, ex sindicalista de CCOO, mestressa de casa i millor persona, que ha transitat del maragallisme federalista a l’independentisme republicà.
“Vull tractar les últimes declaracions d’alguns independentistes a la xarxa. Amb tot el que hem passat i el que hem viscut fins ara, em semblava que entre tots havíem après alguna cosa: contar fins a 10.
M’han deixat perplexa les darreres declaracions públiques dels destacats militants independentistes dient que no anirien a la propera Diada de l’11 de setembre. Tothom pot fer el que vulgui, només faltaria. Ara bé, si es pensen que amb aquesta actitud ajuden ja no només al procés independentista sinó els que estan a la presó, a l’exili o represaliats, amb la meva modèstia opinió crec que s’equivoquen. Ja de per si les persones que votem formacions independentistes ja estem una mica descol·locats; diguem-ho així. Només ens falta que ex diputats agafin una rabieta amb l’ANC perquè no els han deixat el lloc habitual destinat als polítics en la manifestació, i també pel que puguin dir de les seves sigles. He de dir que jo sóc votant d’aquestes sigles. I crec que parlo per molta gent: a mi personalment ningú, sigui qui sigui, em desmotivarà del fet que jo hi vulgui anar. I repeteixo: que voto aquestes sigles i em trobo amb algun grup, afí a altres sigles, que intenta menystenir altres persones i partits. Tinc prou raonament per no seguir-los el corrent.
Crec que una part de l’independentisme no es pot permetre intentar dissuadir a la gent d’anar a la manifestació de l’11 de setembre d’aquest any. Un pot fer el que vulgui, però després no ens queixem, que si feu públic que no hi anireu, alguna gent es pugui desmotivar i opti per no anar-hi. He de dir que a mi em sap greu la vostra decisió, però jo hi aniré.”
Completament d’ acord