Ja sé que no fa polític dir-ho. Ja sé que els acadèmics no volen ni tan sols que ho pronunciem. Ja sé que, fins i tot, potser, no fa elegant. Però a la cruïlla històrica que ens trobem, on la mentida i la tergiversació dels fets s’han convertit en un projecte superior de civilització en la sagrada unitat d’Espanya, no puc callar de cap manera. I vull dir amb tota la força possible i tot el rigor que més de trenta anys d’estudis avalen, que la nostra història és un frau. Que els cops de porra de la policia espanyola clavats als ciutadans de carrer amb tot l’odi del món, només pel fet d’expressar pacíficament en una urna el seu parer sobre el futur polític de Catalunya no són extrets de la dictadura d’En Pinochet. Que els més de mil ferits provocats per la seva violència irracional no són cap muntatge de l’independentisme. Que el tancament de diaris en euskera per part del govern espanyol no tenien per finalitat l’amor a la llengua basca. Que el timbaler del Bruc no és un vailet de carn i óssos sinó un personatge extret de la mitologia catalana. Que els francesos no van venir de vacances a Espanya sinó que la invasió formava part d’una estratègia política catalana per recuperar quelcom del vell estat autònom que els borbons van anorrear. Que l’11 de setembre no va ser una derrota de l’independentisme, sinó d’un corrent espanyol que tan sols volia un rei diferent per a Espanya. Que els segadors no van envair Barcelona per unes males collites de blat. Que En Colom no era genovès i que Amèrica no va ser reservada en exclusiva a Castella. Que l’independentisme i el federalisme de totes les nacions americanes que es van alliberar d’Espanya no els provenia de Castella. Que el genocidi amerindi no és un fet tan sols castellà. Que les conquestes de València, Mallorca, Sardenya i Nàpols no van ser fetes per poetes dolents que llegien poemes terribles a l’enemic perquè fugissin espaventats. Que Catalunya no va ser fundada al segle IX. Que la llengua catalana no va néixer amb les Homilies d’Organyà, ni la nostra Nació no s’acaba a les Alberes. Ni Castella no va crear cap imperi espanyol amb navegants extremenys i castellans. Ni Aragó va governar mai la Nació Catalana.
Cal dir-ho ben clar i ben fort: la Història, tal com la sabem avui i s’ensenya a les Universitats, és un constructe polític fet a dues mans: la de l’Estat i la de l’Església Catòlica, que sovint eren la mateixa i que encara ambdues eren governades per una única Inquisició. La Història és un pacte d’Estat. És una raó d’Estat. Els seus esbirros es diuen censors. En tenim les lleis, en tenim els rastres i els resultats: totalment devastadors. Tant, que, des de la Universitat, es continua mirant cap a un altre costat per no afrontar-ho, fent veure que no hi ha censura, ni que no hi ha sigut mai. Negant la implicació de la Inquisició en la reescripturació de tota mena de llibres, inclosos els d’història. I el que és més fort encara: insultant i difamant, foragitant i obliterant els qui ho intentem explicar amb tota mena de proves i documents. Amb la qual cosa, sense voler-ho —o potser no—, han esdevingut l’autèntic corró mental i polític dels Inquisidors multiseculars, creant i difonent una història inventada amb la finalitat de destruir el nostre poble i la nostra consciència d’éssers lliures.
Però, com us deia, nosaltres no callarem. Nosaltres continuarem investigant perquè la recerca del nostre passat continua mostrant-nos el mirall de nosaltres mateixos de la forma més transparent possible, encara que el que veiem no ens agradi o ens enlluerni del tot. Perquè la nostra lluita no és ni el desengany ni la vanitat, ni el dogma ni l’il·lusionisme cofoi, sinó tan sols la comprensió dels fets. Per això investiguem, per això fem recerca. Amb la tenacitat insubornable de voler saber. De voler inquirir. De voler donar sentit a tants segles d’ofuscació i genocidi. De voler recuperar un passat que la Inquisició i la censura d’Estat ens ha furtat. Lamentablement també massa sovint amb la col·laboració dels acadèmics, dels polítics i dels intel·lectuals catalans, que o bé callen per no sé quina mena de prudència suïcida o bé col·laboren directament amb l’Estat volent-nos muts, genuflectits, cecs i vençuts.
A la nostra universitat —a la Universitat de Montblanc— no hi ha censura, sinó estudi infinit. La Inquisició hi ha esdevingut perquisició. I totes les amenaces de silenci s’han convertit en ponències, debat, arguments, proves, llibres, documents, gravats, crítica i raons.
És molt fàcil i senzill: pots continuar creient i repetint la història que ens han inoculat com una raó d’Estat a fi de desarmar-nos, desmobilitzar-nos i despersonalitzar-nos o pots fer un pas endavant i venir a Montblanc. Jo ja he triat: seré a Montblanc. Al costat de la llum i al costat del coneixement. Al costat del rigor i al costat dels valents que la fan possible per l’honor de servir sota els peus de tots.
De rigor res de res. Només cal veure les seves famoses conferències per comprovar que de criteris científics no n’hi ha cap. Només pura intuïció, llegir entre línies, i forçar la lògica de la raó fins a l’absurd més inversemblant. tot plegat és un frau en majúscula.
Ho podeu comprovar vosaltres mateixos en aquest vídeo i les bajanades que diu com a tall d’exemple. I d’aquest estil n’hi ha un munt.: Jordi Bilbeny – Els ibers, l’euskera i la llengua catalana (https://www.inh.cat/arxiu/vid/4a-Universitat-Nova-Historia/Jordi-Bilbeny-Els-ibers,-l'euskera-i-la-llengua-catalana). Passareu vergonya, us ho aviso.
Otger escriu: Passareu vergonya, us ho aviso. Això u dius per les teves publicacions, saps que l’INH, té articles que han llegit més de 15.000 persones. No t’escarrassis el vaixell va tota vela.
Amb 60 anys i encara està preparant la tesi doctoral ?
Utilitzar el format d’un article per vendre uns cursos d’una suposada universitat i que no tenen cap rigor científic és un despropòsit i un abús. I que, a més aquestes teories, no les avala cap personalitat de referència en el seu camp, encara ho és més. Que s’atreveixi a llençar teories que només es basen en pura intuïció, i sobretot, retorçant la lògica de la raó fins a l’esperpent per fer-s’ho venir bé, és una evidència com que la terra és rodona. Aquest tipus de personatges no ajuden gens a la credibilitat d’aquest digital. A veure si teniu el que s’ha de tenir que és imparcialitat i no em torneu a censurar el comentari.
L’exministre d’exteriors espanyol Alfonso Datsis, és el que millor explica la història davant de tot el món. “És un crack”
Davant d’una informació nova i potser estràmbòtica hi ha dues actituds: la primera és la còmoda, tancar-se a qualsevol canvi o novetat, menysprear-ho sense ni mirar-ho. La segona és, des de l’excepticisme, dir “ensenya’m que tens” i valorar-ho sense apriorismes.
Trobo desencertats els comentaris de l’Otger, en la línia general de desqualificació del treball d’en Bilbeny. Si realment es vol “desemmascarar” a en Bilbeny s’ha d’exposar fets que ell digui i contrastar-los amb fonts serioses i contrastades que diguin el contrari. L’estratègia habitual de desqualificar-ho tot a l’engròs basant-se en una pretesa superioritat intel·lectual fa exactament l’efecte contrari, de migradesa argumental.
Si us plau, molts agrairíem aquest debat, però el fet que els historiadors oficials no vulguin ni debatre-ho, basant-se en una mena doctrina de la fe, dona que pensar.
L’argument ad hominem del tal Otger el desqualifica a ell i no pas a en Bilbeny. La tesi de Bilbeny que la història és un constructe dels guanyadors és del tot evident. Només cal veure avui dia com els hereus dels mateixos que van censurar el passat manipulen fins i tot la història recent del franquisme i l’actual de l’independentisme, per saber el grau de veracitat que cal esperar de la història oficial i dels seus executors (amb tesi).
Amics de l’Unilateral, posem una mica de llum abans que ens fem mal tots plegats: https://www.sapiens.cat/temes/catalunya/desmuntem-la-nova-historia_202076_102.html
Assumir allò erroni és imprescindible per no fer el ridícul, i el catalanisme no es pot permetre fer el ridícul.
Hi ha historiadors seriosos (i sobiranistes) que qualifiquen al Bilbeny de vividor professional. Potser no, potser a causa del refús ell insisteix de forma obsessiva, sense adonar-se que cal més professionalitat.
No hi ha cap historiador o lingüísta de primera fila (ni de segona) que hagi donat per bona cap ni una de les afirmacions del senyor Jordi Bilbeny. Aquest senyor no té els estudis que li calen per poder afirmar el que diu. És que fa de tot, de lingüista fins a historiador sense cap rigorositat científica. Tot el que exposa és forçar la lògica i fer-s’ho venir bé per afirmar el que diu. Però, per viure d’aquest tema fent conferències de pagament, i disfressar-ho d’ “universitat” per donar-li un plus de prestigi i seriositat, li calen llençar moltes teories com més singulars millor. Només cal veure alguns vídeos d’aquestes famoses conferències per adonar-se que tot plegat és un contasentit. I la manera d’exposar-ho ell amb acudits de dubtós gust no ajuda gens ni mica. Em genera tanta confiança amb el que diu l’Iker Jiménez amb el tema dels omnis.