Estimats connacionals,
Des de la Catalunya del Nord us portem, com cada any des del 1966, la Flama del Canigó, renovada la nit passada a la pica de la nostra muntanya sagrada, bressol de l’obra de l’abat Oliba i de la de Jacint Verdaguer, per encendre els Focs de sant Joan en tots els Països Catalans.
És nit de solstici d’estiu, nit de regeneració de la natura des de fa mil·lennis per a tots els europeus, nit de compromís, de vida nova per als cristians, per a tots nit d’alegria i d’esperança.
Tanmateix enguany per a nosaltres catalans és nit de dolor, d’amargor perquè compatriotes nostres democràticament elegits, són víctimes de persecucions inquisitorials, engarjolats i obligats de sotmetre’s a un judici infame o d’exiliar-se. Vuitanta-quatre anys després es repeteix la repressió contra el Govern català, acusat com el 1935 a Madrid dins la mateixa sala del mateix delicte. Enguany necessitem doncs més que mai l’escalf de la Flama per tenir «llum als ulls i força al braç» per no cedir i mantenir les nostres legítimes aspiracions.
Amb la Flama reafirmem la pertinença a la nació catalana ocupada, esquarterada i colonitzada des de fa més de tres segles per França i Espanya.
Amb la Flama reivindiquem el dret internacionalment reconegut d’exercir l’autodeterminació.
Amb la Flama volem recobrar l’Estat català que garantirà a una part de la nació lleis i constitucions pròpies imprescindibles. Amb la Flama construirem la Confederació dels Països Catalans.
Visca la Flama del Canigó, símbol de la nostra unitat i unió!
Visca Sant Joan, Diada Nacional dels Països Catalans!
