El Bundestag s’ocupa del conflicte català

En la campanya electoral el president a l'exili Carles Puigdemont va prendre part en un acte juntament amb representants del partit Die Linke (L'esquerra) que ha presentat la moció.

image_pdfimage_print

Els diputats del Bundestag (el parlament alemany) Zaklin Nastic i Dieter Dehm es van alegrar de poder presentar-se a un acte de campanya electoral al costat del president català a l’exili, Carles Puigdemont. També hi eren convidats, el dijous a Berlin els ex-ministres Clara Ponsatí i Toni Comin als quals la junta electoral espanyola, amb flagrant vulneració de les lleis i sense cap fonament jurídic hauria volgut excloure de les eleccions al parlament europeu. Això va fracassar perquè  la infracció de les lleis espanyoles era massa evident.

I així Puigdemont, Ponsatí i Comin van venir a Berlin per proseguir aquí la campanya electoral. “Ens volen aïllar, però no estem sols” va dir el president a  l’exili, i donava les gràcies a Die Linke per la seva continuada solidaritat. Que també va rebre quan estava a la presó de Neumünster, després que Espanya, amb una ordre de detenció europea, el deixés empresonar. Ell no oblidarà mai els representants de Die Linke que el van visitar. Els jutges alemanys no van poder trobar cap prova de les absurdes acusacions per rebel·lió i sedició, i només l’haurien extradit per la pretesa malversació. Aquest retret no van poder investigar-lo, però Espanya va retirar les ordres europees de detenció.

A Bèlgica, al cor d’Europa, on viu exiliat, Puigdemont vol “defensar la democracia juntament amb els companys europeus de viatge”. Va retreure a Espanya que fabricava  i escampava una muntanya de fake-news sobre Catalunya. “Però les hem desmuntat totes”. Referint-se als presos polítics i de cara a les eleccions va dir: “Convertim cada minut a la presó o a l’exili en un vot”. Els tres polítics exiliats podrien aconseguir moltes coses al Parlament europeu. “Fins ara hem guanyat totes les batalles, i també guanyarem les que hi hagi si ens volen bloquejar al Parlament europeu”.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

La data de l’acte no va ser triada perquè sí. Era el dia que seria tractada al Bundestag la moció de Die Linke, “Preservar la democrácia i l’estat de dret en el conflicte català”. Nastic va afegir, per Telepolis: “Considerem que és de necessitat urgent exhortar el govern federal, d’insistir públicament que en el procés contra figures dirigents de l’independentisme català s’observin els estandards de l’estat de dret, i els drets fonamentals dels afectats”.

Una peça de manicomi.

La moció s’ocupa sobretot del procés. Basant-se en invencions espanyoles s’acusa els catalans fins i tot d’aixecament armat (rebel·lió) o d’aldarulls violents (sedició), pels quals no solament els jutges alemanys no van trobar cap prova, sinó tampoc els jutges de Gran Bretanya, Bèlgica o Suïssa.

Nastic i Drehm saben de què parlen. Han seguit ells mateixos com a observadors el procés a Madrid. Parlen d’un “procés espectacle” en el qual hom es testimoni d’una comèdia barata. Per Dehm, es tracta ”d’una peça de manicomi”. Parla de declaracions de la policia idèntiques i calcades. I li esgarrifa que el jutge sigui assistit per l’acusació particulat del partit d’extrema dreta VOX. Igual que Nastic, critica que l’opinió pública alemanya no s’assabenti gairebé gens de la resurrecció de l’esperit del dictador Franco. I també s’esgarrifen que els candidats que són a la presó fossin exclosos gairebé totalment de la campanya electoral al Parlament espanyol, com ara torna a passar.

A la moció de Die Linke que ha estat acceptada a tràmit, s’explica que per a aquests dotze polítics i activistes es demanen fins a 25 anys de presó i que el partit d’ultradreta VOX, admés com a acusador particular, en demani fins a 74. Es tracta, en tota aquesta qüestió, de la realització d’un referèndum d’independéncia el primer d’octubre del 2017 que havia estat suspés pel Tribunal Constitucional espanyol. Però, diu la moció, de rebel·lió no n’hi va haver cap, cosa que prova “el caràcter polític del procés”. També es remet a la sentència del Tribunal Suprem de Slesvig-Holstein segons la qual les acusacions de rebel·lió i sedició no són pertinents”.

Es critica també que part dels acusats estigui des de fa un any i mig en presó preventiva. S’al·ludeix també a què el Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) ha condemnat Espanya diverses vegades per insuficients investigacions sobre tortures i maltractes provats. “També el Consell de Drets Humans de la ONU ha retret a Espanya una manca de respecte pels drets humans i les llibertats fonamentals”, i amb aquest rerefons, diu la moció, “no està garantida una realització del procés segons les normes de l’estat de dret”.

La moció demana: que el parlament i el govern federal insisteixin perquè Espanya respecti els estandards de l’estat de dret, i els drets fonamentals dels afectats” i que es permeti la presència oficial “d’observadors internacionals”. A més han d’instar a trobar “una solució democrática del problema català, acordada per les dues parts i d’acord amb el dret internacional”. Ha de descartar-se qualsevol  participació en la persecució política dels representants de l’independentisme”. Tots els acusats per rebel·lió o sedició  són “perseguits politics” als quals Alemanya ha d’oferir asil polític, acaba dient la moció, que segurament serà debatuda i sotmesa a votació després de la pausa estival.

Traducció de l’alemany: Pere Grau i Rovira (Hamburg)

Publicació en alemany: https://www.heise.de/tp/features/Bundestag-behandelt-katalanischen-Konflikt-4425221.html