Els catalans i els barcelonins en particular viuen aclaparats enmig de sigles i de missatges altament emotius de presos i exiliats. Miren de buscar una raó i una justificació al seu vot de cara a les eleccions municipals del 26M. Per postres, ha aparegut en escena Jordi Graupera amb un missatge contundent i crític sobre el que són i el que fan els principals polítics actuals de les files sobiranistes.
Així, el partit Barcelona És Capital-Primàries, el que encapçala Jordi Graupera, ha fet públiques algunes directrius que intenten desmentir algun dels mites que s’han creat al voltant de la seva candidatura.
En primer lloc, diuen, i s’ha fet córrer pròdigament, que “en Jordi Graupera té fama de liberal, per tant, el programa d’aquesta candidatura ho ha de ser per força”. Sobre això, matisen acuradament que el programa electoral ha estat treballat per gairebé 400 persones, amb sensibilitats molt diferents. I a resultes d’aquest treball, expliquen, s’han establert 10 prioritats, que combinen posicions diferents dels poders públics, enfrontats o no als interessos privats.
I en segon lloc, hi ha el debat punyent entre la unitat o la disparitat de llistes que volen, encara que sigui teòricament, la independència. I en aquest sentit, resultat recurrent que diguin “Votar-vos és llençar el vot a la paperera perquè hi ha altres candidatures independentistes i una quarta pot no assolir el mínim de vots per entrar a l’ajuntament”.
I sobre aquesta situació, la resposta tampoc ha decebut. Per a tot l’equip que lidera Jordi Graupera sí és llençar el vot a la paperera votar algú que no està disposat a portar la representació política fins allà on calgui. Han declarat que “només apel·len al vot útil els qui no tenen res interessant a oferir”.
La candidatura de Jordi Graupera ha sorgit d’un procés de primàries obertes, a l’estil americà, més o menys. Gràcies a l’impuls i suport de l’Assemblea Nacional Catalana es va realitzar un esforç de mobilització per sumar i integrar totes les sensibilitats que volen fer efectiu el mandat democràtic del primer d’octubre i així materialitzar la independència del país.
Aquest esforç va culminar amb l’adhesió de diferents partits i moltes persones, de tot tipus i procedències, tot i que no va aconseguir integrar al PDECAT/JXCAT ni a ERC. I un cop fet això, es van presentar els candidats i van ésser votats, dins un mecanisme que va aplegar més de 10.000 barcelonins, tot plegant de forma transparent i molt participativa.
Finalment, han estat els candidats de les mateixes llistes de Primàries Catalunya, i en especial els de Barcelona, aplegats amb Jordi Graupera, que han sortit al pas de la situació creada tot manifestant la seva completa adhesió a la proposta de punts programàtics que l’ANC o Assemblea Nacional Catalana exigeix als partits sobiranistes per tirar endavant la declaració d’independència.
Aquest esforç va culminar amb l’adhesió de diferents partits i moltes persones, de tot tipus i procedències, tot i que no va aconseguir integrar al PDECAT/JXCAT ni a ERC.
Aixo diu un paragraf del article, pero vareu parlar amb CUP o no son independentistas? Potser lo que es diu de aquesta llista es veritat amb lo de lliberal i de dretes etc. Molt de esquerres no pot ser una llista que tingui la democracia cristiana i neo lliberals a la gran part de la llista.