L’Assemblea Nacional Catalana celebra l’aplicació de l’amnistia a Oriol Junqueras, Jordi Turull, Dolors Bassa i Raül Romeva, com també l’aixecament de les ordres de detenció contra Carles Puigdemont, Toni Comín i Lluís Puig, tot i que encara tenen pendent el tancament de la causa. També hi ha altres casos encara pendents de tancar-se del tot, com el de les persones detingudes dels CDR del 23S, entre altres.
Avui, que PSOE i PSC celebren l’amnistia en un exercici de cinisme polític en la seva màxima expressió, cal recordar que mentre Pedro Sánchez assegurava que portaria el president Carles Puigdemont a retre comptes davant la justícia espanyola, Salvador Illa proclamava que «ni amnistia ni res d’això».
L’ANC va advertir des de l’inici que l’amnistia també era un parany per blanquejar l’Estat espanyol, «normalitzar» la situació a Catalunya i desmobilitzar el moviment independentista.
El conflicte, però, no s’ha resolt i els independentistes hi som. No hi hem deixat de ser. Aquí no s’acaba res. L’amnistia no tanca el procés d’independència, ha de permetre continuar-lo amb més determinació.
Els motius per esdevenir un país lliure continuen plenament vigents. Catalunya pateix una mobilitat indigna, una sanitat tensionada, un sistema educatiu desbordat, una pagesia amb greus dificultats, un retrocés preocupant del català… Aquesta realitat evidencia els límits de la dependència política i econòmica i la necessitat que Catalunya pugui decidir el seu futur.
Ara és l’hora de tornar-hi, sense excuses ni desviacions. És el moment de tornar a concentrar tots els esforços en l’objectiu pendent. És l’hora de comprometre’s amb la independència.
L’Assemblea hi som.
