Les eleccions europees del 26 de maig són una nova oportunitat per seguir espifiant-la. Són una oportunitat genial per seguir avalant amb el nostre vot, o la nostra indiferent abstenció, una manera de fer política que enfonsa l’independentisme en un mar d’estupideses i d’ocurrències sense sentit. Les europees de maig seran una nova prova de fins a quin punt estem encallats en un marc mental autonomista, unes idees esquifides i auto complaents, i de quina intensa manera ens han congelat la sang la ineptitud dels propis i la repressió dels estranys. Des de Catalunya podem enviar al Parlament europeu a oportunistes famosos, tocacampanes superficials i venuts a la seva pròpia causa, politiquets sense idees i gossets faldillers grisos i mediocres. Serà una bona manera de demostrar a Europa i al món que l’independentisme és una farsa, que ens prenem la política de broma i que no som capaços de fer una llista electoral seriosa que defensi res més que les butxaques dels partits i els seus titelles a sou. Les eleccions europees poden ser una nova derrota de credibilitat i discurs pel país. O poden ser tota una altra cosa.
Les eleccions europees del 26 de maig són una oportunitat per demostrar-nos que hem après la lliçó. Que tot el que no es faci des de la base serà fet contra la base. Que les promeses i els discursos dels partits polítics que es deien independentistes no valen res, no aguanten res i no arriben enlloc. Que ja hem entès qui són els que posen bastons a les rodes al futur del país i que la seva credibilitat és zero i que el seu crèdit s’ha acabat. Que ja hem provat una vegada i una altra la seva medicina d’eufemismes i xantatges, de paraules buides i fracassos, de misèria moral i inutilitat política, de mesquinesa sectària i cinisme professional. Que ja n’estem farts del seu llenguatge de derrota i submissió, de l’actitud mesella del servidor col·laboracionista. Que ja hem comprovat fins on arriba el seu valor i la seva preparació i la seva paraula i la seva unitat i el seu compromís. I que ja sabem que la seva poca vergonya només està a l’altura de la seva irresponsabilitat.
Necessitem una llista civil per a les eleccions europees. Una llista independentista i independent. Una llista d’homes i dones capaços, i dotats amb les virtuts més importants de la política i de la vida: esperança, valor, convicció, fe, llibertat de pensament i do de paraula. Dones i homes que ens facin sentir orgull de vot, que ens retornin l’alè perdut i que s’expressin amb un llenguatge de victòria i convenciment. Una llista unitària, transversal, oberta i rica en la diversitat. Una proposta per l’Europa de la democràcia, de la llibertat, dels drets i els deures. Un grup de persones que enviïn un missatge clar i contundent des del Parlament europeu, que s’allunyi del victimisme i es degui al mandat inequívoc del Primer d’Octubre.
Hem de poder construir una llista electoral que la gent pugui votar sense haver de tapar-se el nas. Hem de construir una alternativa als partits que han rendit el país. Hem de donar l’oportunitat a la gent del Primer d’Octubre de dir alt i clarament que a qui volen a Europa són les veus de la llibertat i no de la submissió. No se m’acut manera més participativa i democràtica de fer-ho que amb unes Primàries per Europa. Aprofitem l’ocasió. Fem-les.
No anem bé quan es parla dels companys de trinxera de la manera que ho fa l’article. Fins hi tot quan es parla d’adversaris polítics. Cal estendre la mà si volem que ser considerats amics i companys de causa. Cert que hi ha vegades que estendre la mà és molt difícil, però tot i així al final, vigilant sempre l’esquena per possibles punyalades, cal estendre la mà i oferir un projecte on tot-hom hi pugui trobar algun alicient.
Seria un exemple a l’extrem, però adonem-nos de com de malament i poc democràtic ens sembla quan algún unionista increpa a una parada sobiranista. Però resulta que a l’inrevès també passa, quan hom increpa els tendals de C’s o Vox. D’acord que són gent que ens vol destruïr, ras i curt, però tot i això estem fent exactament el mateix que nosaltres condemnem.
Aplicat dins del sobiranisme, la política de titllar a altri de faldiller, autonomista, i àdhuc traïdor, només fa que impedir cap acostament, que altri pugui considerar-nos companys de projecte i viatge, que ni tant sols li passi pel cap aliar-se amb nosaltres per a fer res. Ja és prou difícil la vida per a que els suposats companys de viatge et menysprein.
Altrament, indicar que la divisió infinita del sobiranisme a la cerca de la puresa, en una còpia de la divisió de l’esquerra, només fa que destriar grups cada cop més reduïts. Cal saber conviure amb la impuresa, aprendre de les visions alternatives que ofereix les impureses. Moltes pedres precioses no són que estructures cristal·lines amb impureses d’algun element (alumini, ferro, etc.). Sense la impuresa no serien gaire res.