Els judicis no són l’objectiu de la República proclamada el 27 d’octubre. Els presos polítics són els efectes col·laterals del canvi de sistema polític que estem vivint a Catalunya. De la mateixa manera, els exiliats i els ferits del primer d’octubre són el preu que va costar la victòria.
Altrament, posar tots els esforços en la llibertat dels presos no consolida la República, ans al contrari, legitima la barbàrie del 155 amb llurs tribunals i lleis il·legals al territori de la República Catalana. I per tant deslegitima el primer d’octubre i la DUI del 27 d’octubre.
Cap procés d’alliberament nacional i social s’ha guanyat sense lluita, la nostra, pacífica i democràtica, però persistent en els nostres anhels, tal com vam fer el 21 de desembre de 2017 i el 21D del mes passat quan vàrem tombar el feixisme.
No es pot vendre fum al poble. El govern eixit de les eleccions del 21D havia de proclamar la República i reinstaurar el govern del M.H. president Puigdemont. La covardia política de la presidència del Parlament ho impedí, la traïció dels líders, de partits sobiranistes que no han superat el sectarisme i la poltrona, fa un any que impedeixen fer allò votat.
La traïció arriba al súmmum quan pretenen fer oblidar, amb tota la cantarella de tertulians, la legitimitat del primer d’octubre i la proclamació de la DUI, i de retruc desvirtuar el M.h. president Puigdemont i part del govern a l’exili.
Ara doncs, com sempre, ha de tornar a ser el poble qui passi per sobre dels partits i polítics porucs, per tal de fer-los entendre que vàrem votar república el 21D i no pas partits o autonomies. És hora de ser valents i publicar la DUI al DOGC, i el poble ja sap on és el seu lloc.
La pressió indecent dels comuns i el PSC desvirtuant el referèndum fet i passant plana com si res hagués passat. La vigília d’un judici al nostre govern per un tribunal d’ocupació, no podem caure en la història repetida de votar els pressupostos estatals, on als catalans se’ns hi ha perdut ben poc o gens, amb un PSOE que té empresonats els nostres polítics, que va fer costat al 155 i que l’utilitza per amenaçar-nos tot sovint.
Ja n’hi ha prou d’aguantar el feixisme del bloc estatal del 155, si els partits sobiranistes a Madrid no deixen de jugar a la puta i la ramoneta i no abandonen llurs escons, no són dignes dels vots que van rebre per part de tots aquells catalans que vam ser al carrer el primer d’octubre, el 3 d’octubre i en la DUI del 27 d’octubre. Sigueu dignes!
Donec perfìciam.
El gener del 2018 la cúpula d’ERC decideix abandonar qualsevol unilateralitat, que, atès que per a l’Estat espanyol els catalans només servim per a pagar impostos, és la única palanca de força del sobiranisme. Les conseqüències imagino que no desitjades són abandonar el mandat del 21D, abandonar en Puigdemont, obviar en Sànchez, arrossegar al PdeCat, aïllar en Torra, aïllar l’ANC i els CDRs, desmobilitzar la societat, retornar a l’autonomisme, etc.
Vull pensar que la cúpula d’ERC espera algun tipus de guany que compensi tant malbaratament
Mentre tot això passava, aquest 2018 el deep state i l’oligarquia espanyola, amb el vist-i-plau i el blanquejament de l’esquerra espanyola, han creat un monstre en forma de tripartit ultra, i aquest monstre és capaç d’arribar a la presidència espanyola. Les conseqüències poden ser DESASTROSES per a l’autogovern, per a l’economia i especialment per a la cultura i la llengua catalanes, ja de per si molt afeblides pel setge de segles del nacionalisme espanyol. Només recolzant al PSOE es pot guanyar temps.
I per guanyar temps, cal aprovar els pressupostos del PSOE, ni que sigui amb una pinça al nas. Això xoca amb el designi d’en Torra, fidel al que van votar els electors el 21D. Però si en Torra dimiteix, la crisi a Catalunya pot ser enorme, atès que la CUP no facilitaria una nova investidura, tot esclataria, i podríem anar a eleccions de resultat molt incert.
La única solució plausible és que ERC i el Pdecat donin suport al PSOE, que en Torra aguanti a lloc, i si cal, faci profunds canvis a les conselleries.