Vox, C’s, PP, organitzacions corruptes i criminals, desbocades a Catalunya i legitimades de la maneta del PSC, Iceta, Borrell, Cunillera, Millo, etc., manifestant-se juntament amb ells, amb banderes feixistes i nazis de rerefons. Ho hem vist tots, ho hem escoltat tot.
Les eleccions andaluses els han fet visibles per tothom, però sempre hi han estat. De fet no han marxat mai.
El franquisme és el règim del 78, mai hi ha hagut una democràcia a l’Estat, sinó un règim de llibertats fictícies, tutelades per l’exèrcit la banca i l’Església, els quals mantenen llurs privilegis intactes. I des dels anys 50, amb el vistiplau dels USA que a canvi de quatre bases legitimaran el règim genocida i criminal del psicòpata feixista Franco.
El PSOE governat per “Ismael”, “Mr. X”, és igual. Va domesticar la transició tal com estava pactat, Narcís Serra i Roca Junyent com a caps més visibles de l’engany i amb la connivència del règim, dulcificaran Catalunya amb el traïdor Tarradelles, i amb un Pujolisme més o menys radical, varen disfressar la farsa. El feixisme va complir amb allò pactat, convertir-se en AP i després en PP i canalitzar l’extrema dreta. L’invent els va funcionar 40 anys, que Déu n’hi do. Fins que la supèrbia castellana va veure que el pujolisme era massa autònom i varen decidir eliminar-lo, i aquí és quan la corrupció comença a fer estralls, la crisi brutal ensorra els estats més pobres i corruptes de la UE i Espanya és el més vulnerable, el règim del 78 comença a esberlar-se entre ells, perquè la mamella no els raja igual, i ensems els catalans despertant de la farsa, i començant el camí cap a la independència. I així tenim el despertar de la bèstia. El feixisme, aliat del capitalisme mentre se’l té content, calla. Però quan tot se’n va en orris, a causa de la crisi i la corrupció, quan el poble conscient de l’engany pren els carrers i guanya a les urnes de veritat, sense trampes, és quan es desferma la bèstia i ens ensenya les dents, fent bo el fet tan marxista que quan el règim del capital està perdent, surt el feixisme descarnat.
Aquí a grans trets podem treure’n l’entrellat, sobretot a Catalunya, on el feixisme va governar però mai es va implantar per la resistència del poble, i on la victòria aclaparadora del poble en nom de la república catalana, ha fet caure la cara amable i ha mostrat la corrupció tant de la monarquia com de la dreta. Ara, un cop descontrolada la bèstia, certa dreta i esquerra espanyola veuen amb estupor com Catalunya marxa definitivament, i ells es queden amb el seu monstre de Frankenstein descontrolat. Jugar a banalitzar els nazis, té costos a cop caríssims.
Potser he tingut un final massa positiu, però ara per ara tenim la paella pel mànec i a les nostres mans està la victòria, és qüestió de jugar bé les nostres cartes.
Som república.
Donec perfìciam.
