Mil milions de joves, sis-centes de les quals són nenes adolescents, entraran al mercat laboral en la pròxima dècada. Més del 90 per cent de les que viuen en països en desenvolupament treballaran en el sector no estructurat, amb sous baixos o sense cobrar, on l’abús i l’explotació laboral són molt comuns.
Les nenes desenvolupen papers fonamentals en la societat, l’economia i la llar, segons fonts de les Nacions Unides. El seu progrés no és només necessari per a elles, ho és també per a les seves comunitats; per al món, en definitiva.
«Cultura i Identitat»: elements que defineixen la perspectiva, no només de gènere, sinó d’altres episodis que en l’era humanística i més tard en la tecnològica s’ha estat incapaç de mudar en pro dels clàssics col·lectius més minoritaris.
Segons la memòria de 2017 publicada per la Fundació Hospital de Nens de Barcelona: «Igualtat d’oportunitats en la salut», dos-cents noranta-un menors van ser atesos des de diferents àrees. Amb aquest recurs es reforça la base de donar poder des de la igualtat real, facilita que la nostra societat sigui més conscient i amb aquesta assistència, equitativa; i, per tant, més justa.
Per això, el Dia Internacional de la Nena, pretén des d’aquest espai ser una efemèride solidària que recordi —també— els casos de nens que han vist vulnerats els seus drets; que contrasten culturalment, davant del que és una generalització, però que fa imperceptible altre tipus de vulneracions de drets que s’estan produint i que, en cap cas resten sofriment, clam, i dolor. Els menors són la font de la cultura i el progrés d’una societat democràtica i civilitzada.
El reconeixement i la lluita més tendre.
