Deshonrant un país

image_pdfimage_print

No és pas res de nou dir que la nació castellana, espanyola, té un concepte (diguem-ne: sobreexcitat) de l’honor, que als catalans (menys patètics per tradició) ens sembla exagerat. El més ignorant i pobre d’esperit es posa dret com un pal d’escombra o inflat com un gripau si algú li discuteix la seva “hidalguia”. Dels meus temps del servei a les milícies universitàries em queda el record (entre altres de prou desagradables) de com ens xocaven algunes coses que ens feien cantar. Per exemple, a l’himne de la infanteria allò de “entonemos el himno sacrosanto del deber, de la patria y del honor”; o allò de “Campamento Castillejos, santuario del honor”. Un “santuario del honor” comandat per un coronel que després va ser condemnat per corrupció i per ficar-se a la butxaca els diners que havien de servir per pagar el nostre menjar. O amb més d’un oficial que agafava cada trompa majúscula.

Tot això m’ha vingut al cap llegint les primeres declaracions de guàrdies civils a la farsa jurídica de Madrid i pensant en les moltes que encara ens abocaran al damunt com galledes d’aigua bruta. I he pensat quina mena d’honor pot tenir algú que menteix descaradament encara que sap que hi ha proves documentals que demostren a bastament la seva baixesa, per més que un jutge prevaricador impedeixi que es presentin quan caldria fer-ho. I per això crec que els catalans tenim el dret de fer unes quantes afirmacions:

  • Si per defensar la “sacrosanta unidad” del seu país, algú menteix i fa un fals testimoni, està deshonrant el seu país.
  • Si ho fa un membre de les forces d’ordre, està deshonrant el seu cos.
  • Si ho fa un jutge o un fiscal, està deshonrant la justícia.
  • Si ho fa un polític, està deshonrant el seu partit.
  • Si ho fa un rei, està deshonrant la institució monàrquica.

L’honor espanyol (que té molts motius per existir i ser reconegut, encara que no són els que addueix tota aquesta trepa de falsaris) està sent trepitjat i arrossegat pel fang pels que s’omplen la boca amb el seu amor a la pàtria. Que és en realitat un amor al quimèric concepte que mentides de segles han anat inculcant i que ha impedit (“Que inventen ellos”) que el país es desenvolupés com els seus millors fills (sovint arraconats) haurien pogut fer possible.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Encara ens tocarà a tots patir molt davant de les enormitats que es cometen al Tribunal Suprem espanyol. I no hauríem de parar mai d’encarar-los amb aquesta vergonya seva: esteu deshonrant-vos i deshonrant aquesta pàtria vostra que tant dieu estimar!