D‘ençà de les eleccions del 21D que, contra tot pronòstic, l’independentisme va guanyar als unionistes del 155, l’Estat espanyol ha activat totes les forces jurídiques, tribunals, fiscals i forces de seguretat, trencant la divisió de poders i les llibertats democràtiques.
Aquesta repressió que duu a terme l’Estat espanyol està anant en augment, l’Estat espanyol i certs partits unionistes volen sembrar el terror amb agressions violentes contra el poble i la democràcia, contra els llaços grocs i tot el que representen.
Els llaços grocs són un símbol de llibertat, treure’ls amb agressivitat és per la por, la por que tenen a la democràcia.
Els presos polítics i els que són a l’exili són presos polítics reconeguts arreu, llevat pel govern espanyol, el qual des del seu ADN dictatorial no pot acceptar la democràcia expressada a les urnes l’1 d’octubre ni la derrota de l’unionisme el 21D.
C’s, PP i PSC són els agressors, no ens confonguem, són els que mantenen els ostatges i els exiliats polítics, són els que permeten les prevaricacions judicials contra el criteri dels tribunals europeus i dels drets humans.
L’1 d’octubre fou legal i d’obligat compliment, i fou il·legalment i brutalment reprimit pels piolins. Els llaços grocs també ens recorden tot això, treure’ls és intolerància, repressió i violència.
Som República i no ho hem d’oblidar mai. Donec Perficiam.
L’1 d’octubre no se si fou legal, però si fou totalment legítim davant la ratera en que s’ha anat convertint l’Estat espanyol, en involució des d’aquell llunyà 23F. Una involució lenta primer, i ara ja desbocada. Els espanyols encara no s’han adonat del rumb del seu país, tant acusat que només un xoc com la independència catalana pot ocasionar un reset.
En qualsevol cas, l1-O és un referent necessari, però és el passat, i aferrar-s’hi només du a la fossilització. Una altra cosa seria si la votació hagués pogut culminar pacíficament i amb ampli marge de “si”. Però l’Estat impedí aquest escenar immediat amb la violència, salvà els mobles a curt termini. Però la segona pota, una victòria unionista el 21D, fallà.
Ara estem aquí, camí de la propera batalla. I calen efectius. Com mobilitzar aquelles persones que teben com a eix vital cobrar a final de mes, marxar de vacances, tindre una bona televisió, i que aconseguit això no vol problemes ni canvis. Espanya ja la coneixen i ja els està be, com els estarua bé viure a Egipte o el Marroc si ningú els toca el sou, el cap de setmana i les vacances.