Al Molt Honorable Senyor president de la Generalitat Quim Torra i Pla,
Després del referèndum del dia 1 d’octubre, durant la celebració del qual alguns membres del Govern van voler que se’n decretés la suspensió, espantats per les càrregues de la policia espanyola i durant el qual la policia de la Generalitat de Catalunya requisava urnes si el col·legi electoral no estava prou protegit pel poble (cosa que vol dir que si la gent no hagués estat tot el dia davant dels col·legis disposada a defensar-los si era necessari, la Generalitat hagués avortat el referèndum) el govern del president Puigdemont va decidir que no n’aplicaria el resultat (tal com ha explicat la consellera d’educació d’aquell Govern).
El referèndum del dia 1 d’octubre era un referèndum vinculant segons la legislació catalana, que obligava el Parlament a declarar la independència al cap de 48 hores de la proclamació dels resultats si el resultat era una victòria del Sí a la independència. El Parlament no es va reunir, però, fins al dia 10 d’octubre, quan el president Puigdemont va declarar la independència per suspendre-la en menys de deu segons. El dia 27 d’octubre, després d’haver intentat rebre del govern espanyol la garantia que no s’aplicaria l’article 155 de la Constitución Española a canvi de convocar eleccions autonòmiques, el president Puigdemont va ignorar la declaració d’independència feta pel Parlament i va marxar de cap de setmana. La setmana següent fugia a Bèlgica i abandonava el poble que havia promès liderar cap a la independència, juntament amb altres membres del Govern mentre la resta s’entregaven a les autoritats espanyoles.
Per què vostè, un independentista, va acceptar presentar-se en unes eleccions en una candidatura liderada pel màxim responsable dels fets anteriorment descrits? Com podia confiar que aquesta persona podria liderar el Poble Català en el camí cap a la Llibertat?
Per què vostè, un independentista, va acceptar com a diputat que un jutge espanyol decidís qui podia i qui no podia ser candidat a president de la Generalitat?
Per què vostè, un independentista, ha intentat vendre al Poble Català el fet que el president dels espanyols l’hagi deixat parlar d’autodeterminació en una reunió, com un èxit?
Per què vostè, un independentista, té un conseller d’interior que permet que els Mossos d’Esquadra reprimeixin l’independentisme i ignorin els atacs del feixisme espanyolista a independentistes?
Per què vostè, un independentista, té consellers que van treballar per al 155?
Per què vostè, un independentista, manté tancats en presons catalans membres de l’anterior Govern de la Generalitat?
Per què vostè, un independentista, segueix treballant amb gent que ha demostrat no voler fer res per aconseguir la independència?
Per què vostè, un independentista, governa amb el suport de dos partits polítics que accepten que un jutge espanyol decideixi quins diputats poden exercir les seves funcions?
Per què vostè, un independentista, no deixa de mentir i d’humiliar el Poble Català amb la seva actitud submisa enfront l’ocupant? Per què ignora la Llei de Transitorietat Jurídica? Perquè no organitza el Poble, que confia en vostè com a líder del moviment independentista, per afrontar la lluita contra l’enemic?
Atentament,
Nil Mont i Geli, un independentista
Quan es vol tot, hom es pot quedar amb res. Si t’enfrontes a un enemic superior o bé es retrocedeix, o bé s’és més puta. L’Estat espanyol és un enemic superior, en força, en mitjans, en propaganda…, té els monopolis de tot Estat, començant pel polític, el de la violència, el judicial…
La jugada de l’1-O va superar l’Estat, i d’aquí la ràbia del nacionalisme espanyol. Però guanyar una batalla no és guanyar una guerra. No es pot demanar impossibles, amic articulista, i quan abans hom sigui conscient d’això, abans es podrà seguir avançant cap a la propera batalla.
Cal més gent en la lluita, i aquesta gent no vindrà des de posicions maximalistes i de màxima tensió, sinó des de la feblesa humana, la que es veu afectada en el seu dia a dia. La comparació de l’Estat espanyol, corrupte, mentider, cacicil, oligàrquic, injust, amb una Generalitat que ho dona tot de forma exemplar per la governació del país i el benestar dels ciutadans és un tast de República, una promesa del que pot ser. Això no vol dir de cap manera tornar a l’autonomisme, vol dir deixar-se la pell pel benestar ciutadà, alhora que no es cedeix ni un milímetre en les reivindicacions.