Estima’t paper higiènic, tu que neteges la nostra intimitat de la brutícia més immunda… Tu que ens evites enfonsar els dits dins dels residus més repugnants de la nostra fisiologia… Tu, paper, company dels nostres patiments i de les nostres alegries… Tu, paper, que assisteixes a les nostres reflexions i a les nostres somnolències… Tu, paper… Et dono les gràcies i saludo la teva dedicació indestructible.
Em fa vergonya que tants diaris intentin ocupar el teu lloc. Em sembla inacceptable que tants diaris espanyols intentin substituir-te al lavabo. La seva presència al teu lloc és un insult als teus bons serveis. Però no et preocupis: no et substituiran!
Poden publicar els insults de tots els Gerard Bellalta o Carlos López Martín, els de Federico Jiménez Losantos o Francisco Javier Pérez Trigueros, però mai podran substituir-te. Per una simple raó: el culte a la grolleria, a la indecència i a la brutícia intel·lectual a la qual es dedica la premsa escrita i alguns personatges públics a Espanya en general, cauen molt més avall que els excrements d’aquells als qui netegeu les natges.
La pregunta és: Quin és el perfil d’aquells que els llegeixen i els hi donen credibilitat?
No! No t’has de sentir ofès per aquests diariots! Formen part del complex cultural pintoresc dels ibers.
Una sopa nauseabunda constituïda per l’actitud d’un president capaç de mentir i els consellers del qual es permeten dir-li a un periodista, davant de les càmeres: “Ves-te’n a la merda, cony!”. Un cultiu de mentides del Ministre d’Assumptes Exteriors, del Ministre de l’Interior, del Ministre de Justícia, de la policia estatal, dels jutges del Tribunal Suprem i del Tribunal Constitucional. Ja ho veus, no és res personal: són d’idees brutes i encara pitjor; reivindiquen tota aquesta ignomínia com a part de la seva cultura, de les seves tradicions…
Tot el contrari del saber viure i del saber cohabitar dels britànics. No és d’estranyar que els espanyols envegin tant el Regne Unit! No és d’estranyar que els catalans no s’identifiquin amb la baixesa i que vulguin separar-se d’aquest país.
Estimat paper higiènic, estimat company, t’agraeixo la teva dignitat i que no et rebaixis tan avall com aquells qui volen ocupar el teu lloc. I per tal que et sentis menys sol, la pròxima vegada et parlaré dels mitjans audiovisuals.
Traducció de l’article originalment publicat en francès: “La presse espagnole: Une ode au papier de toilette” (25/04/2018).
