Un possible acord

Transcric a continuació, sense comentaris, les bases per a un possible acord final de les negociacions que, inevitablement, s’hauran d’acabar produint per resoldre el contenciós actual entre Catalunya i Espanya. Els comentaris, al final.

Bases de l’acord

Primera: Constitució immediata d’un Comitè de Seguiment de l’acord, format per representants d’Alemanya, Bèlgica, Dinamarca, Finlàndia, el Regne Unit i Suïssa, amb la missió de supervisar i garantir el compliment dels termes d’aquest acord i fer de mediador en cas necessari, però amb la capacitat d’ordenar a qualsevol institució de Catalunya o d’Espanya les mesures que consideri necessàries per al correcte compliment de l’acord.

Publicitat

Segona: Retirada o arxiu de totes les accions penals, administratives o de qualsevol altre tipus, empreses arran del procés independentista contra qualsevol persona, organització o institució, amb els consegüents alliberament dels presos, retorn dels exiliats i devolució de les quantitats consignades en concepte de multa, sanció, fiança o qualsevol altre tipus anàleg. Aquestes mesures han de ser efectives en el termini màxim de 30 dies després de la signatura de l’acord.

Tercera: Celebració, en el termini màxim de 90 dies després de la signatura de l’acord i exclusivament a Catalunya, d’un referèndum vinculant on els ciutadans triïn la vinculació entre Catalunya i Espanya entre aquestes opcions:

Opció a: Recentralització. Suspensió de l’autonomia de Catalunya i dissolució de la Generalitat, amb el consegüent traspàs de tots els drets, obligacions, actius i passius als òrgans centrals de l’Estat.

Opció b: Autonomia. Retorn a la situació legal anterior a l’u d’octubre del 2017. Dissolució del Parlament de Catalunya i convocatòria immediata d’eleccions autonòmiques.

Opció c: Autonomia ampliada. Entrada en vigor, en concepte de lliurament a compte, del text de l’Estatut tal com va ser aprovat pel Parlament de Catalunya el 30 de setembre del 2005. Dissolució del Parlament de Catalunya, convocatòria immediata d’eleccions autonòmiques i inici d’unes negociacions d’ampliació de l’autonomia entre el govern de l’Estat i el sorgit d’aquestes eleccions.

Opció d: Estat Lliure Associat. Catalunya es constitueix en Estat Lliure, Associat al Regne d’Espanya, amb totes les eines i potestats d’un Estat independent, excepte que reconeix el Rei d’Espanya com el seu cap d’Estat. El Comitè de Seguiment assumeix les funcions d’intermediari per facilitar l’èxit de les negociacions per al traspàs de poders i el repartiment d’actius i passius.

Opció e: Independència. Reconeixement diplomàtic automàtic i immediat de la República Catalana tant per part d’Espanya com de tots els Estats que formen part del Comitè de Seguiment de l’acord, tots els quals es comprometen a facilitar l’accés de la República Catalana a totes les organitzacions supranacionals en el termini més breu possible. El Comitè de Seguiment assumeix les funcions d’intermediari per facilitar l’èxit de les negociacions per al traspàs de poders i el repartiment d’actius i passius.

Quarta: Atès que en el referèndum es proposen cinc alternatives, per tal que una d’elles pugui ser proclamada guanyadora cal que obtingui almenys la meitat més un dels vots vàlids; en cas contrari, es celebraria dues setmanes més tard una segona volta, definitiva, entre les dues opcions més votades.

Cinquena: Sigui quin sigui el resultat del referèndum, es celebrarà al cap de deu anys un segon referèndum, de ratificació, amb les mateixes opcions i condicions descrites a les Bases Tercera i Quarta.

Comentaris
No diré d’on he tret el text anterior, però sí que deixo a la consideració del lector si creu que això és una proposta seriosa, un article irònic o una fantasia sense solta ni volta.

I també que intenti imaginar quina opció defensaria cadascuna de les forces polítiques actualment presents al Parlament si realment se celebrés el referèndum descrit.