JuntsXCat: un moviment polític autònom

Escric aquest article per manifestar el meu acord amb el que acaba de publicar Agustí Colomines, professor titular d’història contemporània de la UB, a El Nacional amb el títol Per què JuntsXCat no és el PDeCAT? La seva reflexió s’harmonitza amb les que vaig escriure en aquest mateix diari el 5 de febrer (El futur de JuntsXCat) i el 10 de març (Una nova governabilitat).

Les paraules que ens va dirigir el president Carles Puigdemont el dissabte 10 a la trobada de candidats i diputats de JuntsxCat a Vilafranca del Penedès va deixar clar que volem ser un moviment transversal autònom dels partits tradicionals que aglutini totes les ideologies sobiranistes. I, per la meva sorpresa i satisfacció, també va fer èmfasi amb una nova governabilitat basada en la transició energètica i ecològica (seguint l’exemple del president Macron?).

En aquesta reunió alguns candidats independents van dir—i altres ho vam fer en petit comitè— que no guanyarem l’Ajuntament de Barcelona, objectiu clau, amb una candidatura sorgida de les primàries del PDeCAT sinó amb una llista transversal de JuntsXBarcelona formada per una barreja de joventut i veterania de primeres figures polivalents i preparades per entendre la complexitat de la política municipal i metropolitana en un món globalitzat.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

Alguns comentàrem la conveniència que el nou govern de la Generalitat no fóra homologable amb els ministeris de l’Estat espanyol i que s’estructurés en sintonia amb les demandes de la societat civil. No podem repetir els errors de departaments que són un oxímoron polític com el de Territori i Sostenibilitat, com han denunciat més de 40 entitats de la Federació Ecologistes de Catalunya (vegeu l’article del company Xavier Garcia del 12 de març a ElPuntAVUI). No podem tampoc desvincular la Cultura del Consum o Economia i Empresa de l’estratègia d’impulsar l’economia circular i la mitigació i adaptació al canvi climàtic. També s’hauria de crear un nou departament o direcció general d’igualtat entre dones i homes que respongui a les recents reivindicacions del moviment feminista.

El professor Colomines escriu amb lucidesa: “Ha arribat l’hora d’organitzar-nos per deixar clar que JuntsXCat no serà mai una extensió de ningú ni la marca blanca del PDeCAT”. O reforcem aquesta idea aviat o “en desfarem com un terròs de sucre”, escriu Colomines.

I quina és la meva preocupació? No veure els diputats i diputades elegits de JuntsxCat amb la força i la convicció suficient per endegar aquest camí. Seguim lligats econòmicament i jurídicament (també amb el nom) al PDeCAT. Una mostra és la candidatura a l’Ajuntament de Barcelona que preparen els ex convergents sense cap concertació amb JuntsXCat.

Els eficients Elsa Artadi, Eduard Pujol, Quim Torra i Laura Borràs han d’explicar als nostres electors i als que esperen incorporar-se al nostre projecte, com ho farem per deixar de semblar la marca blanca del PDeCAT. El president exiliat ens ha tocat a sometent.