Noves eleccions, nova fórmula, nou mandat

Part de l’actual majoria sobiranista del Parlament ha renunciat a recollir el mandat d’implementar la República amb la qual es van presentar el 20 de desembre.

Una majoria parlamentària i una mesa del Parlament que no s’atreveix a investir el candidat majoritari de forma no presencial a la Cambra o a delegar el vot dels represaliats, difícilment s’atrevirà a fer cap procés constituent que no sigui estrictament simbòlic ni cap mesura d’implantació material de la República proclamada.

Més enllà del caïnita drama diari de les negociacions d’investidura, la legislatura actual està destinada o bé a consagrar un govern autonòmic d’acatament constitucional o bé a noves eleccions.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets

En aquest escenari, per l’independentisme (entès com a moviment popular que pretén aconseguir la independència en l’escenari actual i no d’aquí a 30 anys) és òptim repetir eleccions amb nova fórmula electoral i aconseguir una majora que, aquesta vegada sí, reculli el mandat electoral.

Per evitar la situació actual, seria òptim no repetir les fórmules electorals del 21D, evitar la presència d’imputats que condicionin l’activitat política i evitar que les cúpules dels partits (els únics interessants a no repetir eleccions i que després del #PressingPuigdemont magnifiquen els riscs i les pors a aquestes) segrestin a posteriori el mandat electoral.

1- Llista única sobiranista sense polítics en actiu

La fórmula preferible per claredat democràtica a l’hora de recollir el mandat seria una llista única de l’independentisme sense polítics en actiu.

És, de fet, la fórmula que la majoria d’agents sobiranistes ja van defensar el 2015, després que Òmnium Cultural i la CUP fessin la proposta i ERC i el Secretariat Nacional de l’ANC s’hi sumés; i abans que en una grisa reunió a Palau el 13 de Juliol del mateix any, Artur Mas acabés convencent Jordi Sánchez a defensar la presència de polítics a la llista amb el mateix Mas de presidenciable.

Aquells fets van propiciar unes conseqüències negatives que encara duren avui en dia: la CUP va marxar de l’acord i va ser demonitzada sense treva, la direcció d’ERC es va sentir ferida i segueix encara ressentida com es va veure en la confecció de llistes del 21D, i l’ANC va quedar subjecte a una verticalitat burocràtica que precisament aquesta setmana hem vist aflorar en el rigorisme reglamentista.

Unes noves eleccions podrien esdevenir l’oportunitat per revertir la història i confeccionar una llista sense polítics en actiu, allunyada del sectarisme partidista i amb l’única voluntat de maximitzar el vot popular i superar el 50%.

Aquesta candidatura de defensa de la República seria també preferible per maximitzar la transcendència mediàtica internacional, convertir les eleccions en un veritable plebiscit i recuperar el mandat per la independència.

2- Doble llista independentista

Una altra opció, que realitzada sense ferides podria inclús aconseguir més vots i escons que l’anterior, és una doble llista independentista que maximitzi els pols ideològics.

Seria un esquema similar al 27S, una llista unitària de l’independentisme socialdemòcrata i liberal i una llista a l’òrbita de l’esquerra rupturista.

La primera llista hauria d’incloure des de Junts per Catalunya a les bases d’ERC i PDeCAT a Demòcrates i, sobretot, sortir de l’òptica estrictament partidista per incloure l’energia de les noves generacions disposades a complir el mandat electoral i evitar els errors i les vacil·lacions d’octubre.

La segona llista hauria de fer un esforç igualment inclusiu de tota l’esquerra transformadora i recollir bosses electorals orfes com el sector de Comuns-Podem genuïnament rupturistes.

Les dues llistes haurien de garantir el compliment del mandat electoral, alliberar l’acció política de l’estratègia de defensa judicial, i evitar atacs caïnites per concentrar-se en maximitzar el vot en els respectius pols ideològics per finalment superar el 50%.

Recollir el mandat

Sigui quina sigui l’opció escollida, és important que els diputats entrants mantinguin la fidelitat al mandat electoral i no a la Constitució Espanyola, doncs no existeix cap escenari d’aconseguir la independència dins el marc constitucional espanyol i no existeix cap escenari de canviar la Constitució amb la correlació de forces espanyola actual i a mitjà termini.

Aconseguir la independència en l’escenari actual segueix passant per trencar amb el marc constitucional a fets consumats, tornar a recollir el mandat electoral, revalidar la proclamació de la República i, aquest cop, defensar-la.