El referèndum que vam celebrar l’1 d’octubre del passat any ha significat moltes coses i molta gent ha parlat sobre el què i el com o fins i tot sobre les seves conseqüències. Però ara, transcorregut un cert temps, i a la vista dels fets que han succeït (i estan succeint) jo crec que hem de destacar quatre qüestions que han estat demostrades i que expliquen la situació política actual a casa nostra.
La primera. L’1-O va posar de manifest que la Generalitat autonòmica de Mas-Junqueras i preindependent o postautonòmica de Puigdemont-Junqueras no tenia res preparat. Tants anys parlant d’estructures d’estat, del fet que tot estava previst, que es faria un canvi de legalitat totalment controlat i resulta que res, que el més calent estava a l’aigüera i que tan sols era una més de les enganyifes dels processistes per allargar el procés.
La segona. Ni Convergència (ni la seva refundació actual) ni Esquerra volien (ni volen) realment la independència. Tan sols volen ocupar poder i gestionar les restes de poder i els quatre cèntims miserables de la Generalitat autonòmica. Això sí, vestit tot amb discursos i pronunciaments a cavall del victimisme (que dolents que són a Espanya!) i de l’èpica surrealista (farem un gran país, som una gran societat model de tot Europa, o el món, o la galàxia!). Tot sigui per amagar les misèries humanes i polítiques d’uns mentiders compulsius, que necessiten distreure el personal perquè no vegi la crua realitat que vivim i viurem.
La tercera. Votar no serveix de res. Ens demanen el vot l’1-O i ens diuen que el resultat serà vinculant. Però no l’apliquen! Ens demanen el vot el 21D i ens prometen que restituirem el president legítim, però no ho fan i ara es barallen per nomenar a dit qui ocuparà la presidència del govern autonòmic. Ja no dic res d’implementar la República (ho van prometre) perquè ja ni tan sols en parlen!
La quarta. És la més important i la que ho explica tot. L’1-O va produir molta por als nostres polítics, als d’aquí, no als de Madrid. Perquè l’1-O va demostrar que el poble, la gent del carrer, sí que ho té clar. Sí que vol la independència. I també va demostrar que, a diferència d’ells, ens sabem organitzar i sabem treballar junts superant discrepàncies i diferències. El poble (no els polítics) van fer possible la celebració del referèndum. El poble, tan sols el poble, va creure i creu en el resultat. El poble, només el poble, pot fer possible implementar-lo. Per tant, ara, com a poble, només tenim dues opcions; la fàcil: creure’ns les mentides que ens diuen i donar carta blanca als polítics perquè continuïn vivint a costa nostra i de la mentida, o bé la difícil: organitzar-nos, crear una alternativa al sistema de partits tradicionals per guanyar i fer-los fora. I quan siguem lliures, quan siguem un país independent, en parlem de si tornen o no.
Molt ben dit!!!!!