I diuen que la declaració d’independència va ser simbòlica…?
La vaig votar simbòlicament…?
La vaig celebrar simbòlicament…?
Esperava el seu desenvolupament simbòlicament…?
Tots aquests anys el clam per la independència era simbòlic…?
I doncs què volen dir ara amb que era simbòlic? O només simbòlic?
Als tribunals ho declaren perquè figuri com cosa no real?
Res de practicitat? Cap determinació…?
I doncs què representa que s’hagués d’obeir la voluntat popular? Que s’hagués de ser obedient al programa electoral?
O es vol enredar un tribunal suprem creient-lo ignorant o hi ha una ignorància un xic greu del sentit i significat d’allò “simbòlic”.
Vejam:
Per saber el significat de què és simbòlic només cal veure què indica la paraula.
En el seu origen grec conté la unió de dues paraules:
σῠμβάλλω (simbállō), de σῠν (sim: amb, junts) + βάλλω (bállō: Tir, llanço).
Bé, per dir-ho clar: junts i endavant!
I si és així, podríem estar-hi d’acord.
Sense fal·làcies ni fugir d’estudi: ara toca desenvolupar la república.
