Repetir eleccions. Llista unitària explícitament independentista. Superar el 50%. Tornar a proclamar la República. I, aquest cop, defensar-la.
Siguem clars: els actuals diputats de la majoria sobiranista no investiran Puigdemont. I, investir un altre president que no sigui Puigdemont suposa el retorn a l’autonomisme i renunciar sine die a la independència. Un retorn a l’autonomisme basat en recuperar les institucions, que només es podria aconseguir a partir de bona conducta i acatament incondicional a la Constitució Espanyola durant diverses legislatures. Espanya ha aconseguit que la repressió penal i institucional modifiqui els objectius polítics de l’independentisme: d’intentar implantar una república a recuperar les institucions autonòmiques. No dèiem que no existien prou presons per a tantes ànsies de llibertat? Doncs demostrem-ho.
Repetir eleccions és la solució per evitar la fi del procés i per recuperar el mandat democràtic per implantar la República. Permet tornar a donar la veu al poble en unes circumstàncies menys traumàtiques que les del desembre. Permet deixar de parlar d’investidures i de reglaments i tornar a posar el dret d’autodeterminació del poble català al centre del debat.
Repetir eleccions permet superar la disjuntiva actual: o independència o un 155 permanent que avançarà sense fre en la desarticulació de la immersió lingüística i l’autonomia mediàtica. A qui el sorprèn que aquesta sigui la genuïna agenda espanyola? No era justament per això que volíem la independència? Qui avui digui que urgeix un govern per evitar el 155 repeteix un argument pervers donant la raó a l’opressor i, el pitjor de tot, menteix: Espanya mai retornarà les competències de Mossos, autonomia financera o diplomàtica.
Repetir eleccions permet una sortida de la dinàmica repressiva actual si es confeccionen les llistes alliberats de qualsevol impacte de defensa judicial. Permet, també, donar una bomba d’oxigen al sobiranisme per estructurar institucionalment el Govern de la República a l’exili, la reobertura del Diplocat i de les Delegacions a l’exterior fidels al Govern legítim.
Repetir eleccions amb una candidatura unitària, de tot l’independentisme, sense sectarismes partidistes i sense polítics en actiu. Una llista anònima si cal, amb l’únic objectiu d’aconseguir, aquesta vegada sí, el caràcter plebiscitari de les eleccions.
I, sobretot, una candidatura que permeti renovar el mandat democràtic per la República, composta per diputats disposats a declarar-la, defensar-la i posar les institucions al servei del procés sobiranista. Realment estem ja en posició de dir a les generacions futures que aquest és el màxim al qual vam arribar? Realment volem que els llibres d’història expliquin que malgrat la finestra d’oportunitat i la comprovació mundial del caràcter feixista d’Espanya vam arriar la bandera blanca per quatre presos i per la por a perdre les engrunes del poder autonòmic?
L’esperit de l’1 d’octubre i les jornades del 3 d’octubre i 8 de novembre segueixen sent els exemples a seguir. Com més baix caiem, més difícil i llunyà serà recuperar-se. Cal dir prou i recuperar la iniciativa perduda el trist 10 d’octubre.
En cada moment de dubte cal recordar la línia vermella: aquest procés tenia per objectiu aconseguir la independència en l’escenari actual. Encara hi som a temps. La República ha estat ja abandonada massa vegades. Rescatem-la! Votem-la! Defensem-la!
