• Insta el Govern de l’Estat que reconsideri la seva posició i que actuï amb criteris educatius i principis socials, en lloc de guiar-se per interessos partidistes i d’actuar sota el 155, sense possibilitat de govern ni debat parlamentari dels únics representants escollits pel poble català
  • El fet que el català sigui la llengua normalment emprada als centres d’ensenyament respon a l’anomenat  sistema de conjunció lingüística, que ha estat declarat legítim constitucionalment en virtut de la Sentència 337/1994 del Tribunal Constitucional
  • Abordarà aquesta qüestió en el marc de la IALC, Associació Internacional de Comissaris Lingüístics, constituïda el 2014 a Barcelona i de la qual el síndic és membre fundador.
  • El Consell d’Europa ha emès informes favorables al desenvolupament de la immersió lingüística a Catalunya, els quals suposen un suport explícit

El síndic de greuges de Catalunya ha alertat que, si se segueix amb els canvis anunciats per posar fi al model lingüístic del sistema educatiu a Catalunya, el govern de l’Estat posarà en risc un sistema d’immersió lingüística elogiat per les institucions europees i avalat en reiterades ocasions pel Tribunal Constitucional.

Una qüestió tan important com aquesta no es pot promoure amb visions partidistes, sota el domini de l’article 155, sense govern escollit pel Parlament que acaba de ser elegit pel poble, sense debat parlamentari, i impulsat per part d’un govern amb un suport parlamentari de sols quatre diputats a Catalunya.

El síndic ha instat l’executiu que reconsideri la seva posició i que actuï amb criteris educatius i principis socials en lloc de guiar-se per interessos polítics partidistes.

Publicitat
Llibre: El Judici - Lluís Busquets
Publicitat

En aquest sentit, el síndic destaca que un dels àmbits en què, sens dubte, ha estat més polèmica la defensa dels drets lingüístics a Catalunya ha estat l’educatiu, tot i que també cal posar de manifest l’absència d’un conflicte social real, com ho palesa el fet que el nombre de queixes rebudes sigui molt poc significatiu, fins al punt que en l’apartat de drets lingüístics de l’informe anual que el síndic remet al Parlament aquesta matèria no ha estat destacada en els darrers anys. I passa el mateix amb el nombre de queixes que rep el defensor del poble.

El fet que el català sigui la llengua normalment emprada als centres d’ensenyament respon a l’anomenat sistema de conjunció lingüística, que ha estat declarat legítim constitucionalment en virtut de la Sentència 337/1994 del Tribunal Constitucional.

El TC també ha manifestat que no es pot posar en dubte la legitimitat constitucional d’un ensenyament en què el vehicle de comunicació és la llengua pròpia de la comunitat autònoma. Així mateix, ha assenyalat reiteradament que del dret fonamental a l’educació no se’n desprèn un dret dels progenitors a triar la llengua de l’ensenyament ni tampoc el dret a rebre’l en una sola de les llengües cooficials, sempre que quedi garantit el coneixement i l’ús d’ambdues llengües.

La immersió lingüística forma part dels plans d’estudis de moltes escoles arreu del món i busca aconseguir amb el mínim temps possible l’aprenentatge d’una llengua per part d’aquells alumnes que no la parlen a casa. El fet que el català sigui la llengua d’ús normal de l’activitat docent no en comporta l’ús exclusiu, atès que també la Llei de política lingüística i l’Estatut han establert, d’una banda, que els alumnes tenen dret a no ser separats en centres ni en grups classe diferents per raó de la seva llengua habitual; i, de l’altra, que les dues llengües oficials a Catalunya han de tenir una presència suficient que permeti garantir l’ús correcte d’ambdues en finalitzar l’ensenyament obligatori, amb independència de quina sigui la llengua habitual de l’alumne en incorporar-se a l’ensenyament.

Fins i tot, els alumnes que s’incorporen més tard de l’edat corresponent al sistema escolar de Catalunya gaudeixen del dret a rebre un suport lingüístic especial si la manca de comprensió els dificulta seguir amb normalitat l’ensenyament.

Aquest model d’educació correspon a una voluntat d’assegurar que el català sigui una llengua important, necessària i útil per a la societat, sense que sigui un impedient per a les persones nouvingudes de cara a la seva adaptació a la situació socioterritorial, i garanteix l’èxit en la competència lingüística de les llengües d’ús social.

Ha estat un instrument determinant per a la universalització de coneixement i el domini del català entre la població escolar i una eina de cohesió social, de manera que sense tenir en compte la llengua que es parla a casa es prepara l’alumnat per ser competent en el món laboral tot fent possible la igualtat d’oportunitats sense exclusions per raó de llengua.

Malgrat els atacs rebuts, sobretot en l’àmbit polític, el cert és que hi ha estudis que demostren que el sistema no és perjudicial per als alumnes no catalanoparlants d’origen. De fet, que les diferències en els resultats de coneixements entre l’alumnat no semblen relacionades amb la llengua d’escolarització sinó amb altres variables.

Els informes favorables al desenvolupament de la immersió lingüística a Catalunya per part del Consell d’Europa permeten afirmar que el sistema educatiu català és un model que gaudeix d’un suport explícit més enllà de les institucions catalanes, atès que compta amb el suport de les europees.

El síndic, Rafael Ribó, abordarà aquesta qüestió en el marc de la IALC, Associació  Internacional de Comissaris Lingüístics, constituïda el 2014 a Barcelona i de la qual el síndic és membre fundador.