El Reino de España: una nova inquisició en ple segle XXI

Les experiències que hem viscut a Catalunya des de l’11 de setembre d’enguany, ens mostren en què s’ha convertit l’Estat espanyol. Incapaç d’adaptar-se a la realitat que bona part de la població de Catalunya estava creant des del juliol de 2010, quan els organismes de l’Estat van triturar l’Estatut aprovat pel Parlament i referendat per la ciutadania, aquest Estat ha mostrat la seva cara més fosca i tèrbola. Ha actuat com una veritable inquisició del segle XXI, mostrant els mateixos mètodes i la mateixa manera de fer que va practicar durant segles l’anomenada Inquisición Española, creada per la reina Isabel de Castilla l’any 1478, a instàncies del seu confessor, Tomás de Torquemada, prior de l’orde dels Dominics, amb la finalitat de combatre la conversió massiva de jueus o cristians nous (anomenats despectivament ‘marranos’), forçada pels cristians vells (anomenats ‘cristianoslindos’), arengats pels sermons incendiaris de fanàtics capellans i frares, que provocaren nombroses persecucions de jueus des de l’any 1391.

Creat el tribunal de la Inquisición Española (no confondre amb les Inquisicions Episcopals, exercides pels bisbes, ni amb la Inquisició Pontifícia que existia a Aragó, des que el papa Gregori IX va promulgar la butlla Ille humani generis, per combatre i perseguir, sota la direcció dels dominics Domingo de Guzmán i Raimundo de Peñafort, l’església dels Bons Homes o Càtars, molt crítica amb el poder eclesiàstic i polític establert) i nomenats pel rei els primers Inquisidores, Miguel de Morillo i Juan de San Martin, aquests arriben a Sevilla el setembre de 1480, i descobriren un grup de cripto-jueus, liderats per Diego de Susán, als quals se’ls va acusar d’heretges, se’ls va jutjar i se’ls va condemnar a la foguera, en el primer auto de fe, fet a Sevilla el 6 de febrer de 1481, executat a Tablada.

Aquesta Inquisición Española amenaçava la població que no creia i/o no practicava la doctrina que els poders (eclesiàstic i civil) imposaven. I ho feia amb els seus propis tribunals i jutges (nomenats directament pel poder polític reial). Obligava les persones sospitoses (sovint assenyalades per sectors rancuniosos de la societat, sempre manipulats pels poders establerts), mitjançant tota mena de pressions (generalment tortures físiques que podien arribar fins a la foguera), a confessar i reconèixer els seus errors i tornar al camí ‘correcte’…

Publicitat

Avui, en ple segle XXI hem vist com han renascut les pràctiques inquisitorials de la mà del govern espanyol que amenaça la població catalana i els seus líders que ja no creuen ni confien en el poder de l’Estat del Reino de España, i duen a terme pràctiques que van contra la doctrina imperant (Constitución espanyola) que els poders de l’Estat volen continuar imposant. I com ho fa? Doncs ho fa de la mateixa manera que ho feia la Inquisición Española: amb tribunals inquisitorials (formats per jutges afins) i inquisidors (els fiscals nomenats i periodistes pagats pel poder polític). I què fan? Doncs obliguen a les persones que no combreguen amb les seves rodes de molí, siguin independentistes o demòcrates —assenyalades pels partits unionistes i els mitjans al seu servei, manipulats per les empreses de l’IBEX—, mitjançant tota mena de pressions —des de partits polítics que atien l’odi cap a Catalunya, fins violents escamots feixistes, passant per maltractaments psicològics fins a engarjolar preventivament, sense judici—, a confessar i reconèixer els seus ‘errors’ i tornar al camí ‘correcte’ i ‘legal’ marcat per la sacrosanta Constitución Española.

I pensar que una vegada les constitucions van ser adoptades per defensar la ciutadania dels poders abusius dels Estats!, a Catalunya, i a molts altres països.

L’esperit de la Inquisición Española s’ha tornat a posar en evidència aquests darrers temps, s’ha materialitzat en una nova generació d’inquisidors (PPSOEC’S) que ens volen imposar la seva doctrina, inspirada en la mateixa intolerància que va fer efectiva la Gloriosa Cruzada del Alzamiento Nacional, liderada per feixistes i generals facciosos. ‘Alzamiento’ que no va ser res més que un cop d’estat de veritat, els autors del qual mai han estat jutjats ni per sedició ni per rebel·lió. Avui, els seus hereus tornen a bramar, com aleshores, contra la ciutadania catalana que vol exercir el dret d’autodeterminació.

I tot això, mentre el mateix govern de l’Estat espanyol vulnera la seva mateixa Constitución i les seves mateixes lleis. Vegem-ho.

Existeix a escala global l’anomenat Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics que, en l’Article 1 diu: Tots els pobles tenen dret a la seva lliure determinació.

La Constitución española diu en l’Article 96.1: Los tratados Internacionales válidamente celebrados, una vez publicados oficialment en España, formarán parte del ordenamiento interno.

I el Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics, vigent des del 23 de març de 1976, va ser signat pel Reino de España en data 28 de setembre de 1976 i va ser ratificat el 13 d’abril de 1977, és vigent des d’aleshores, i forma part de l’ordenament intern de l’Estat espanyol.

Aquest pacte internacional, com qualsevol altre, està per sobre de qualsevol llei nacional i ha de ser honorat pel govern de qualsevol país que l’hagi signat. I com hem pogut veure, el gobierno del Reino de España no solament no l’honora sinó que nega la seva vigència, i vulnera la Constitución i la legislació internacional.

Per denunciar aquesta vulneració de Drets fonamentals es poden formular queixes davant les Nacions Unides, anant a la web mateixa de l’Oficina de l’Alt Comissionat de les nacions Unides sobre Drets Humans.