No podem començar cap escrit polític sense recordar els consellers presos Raül Romeva, Carles Mundó, Joaquim Forn, Josep Rull, Jordi Turull, Oriol Junqueras, Meritxell Borràs, Dolors Bassa i els líders socials Jordi Sànchez i Jordi Cuixart. El legítim Govern de la República a l’exili: consellers Carme Ponsatí, Antoni Comin, Meritxell Serret i el M.H. Sr. Carles Puigdemont i Casamajor. A part de la llibertat sota fermança de la presidenta del Parlament, Carme Forcadell i la resta de la mesa. El Major Trapero, cap dels mossos d’esquadra i alcaldes, regidors, mestres, parlamentaris, etc. investigats o arrestats, etc. Institucions ocupades, escoles, llengua i cultura perseguides, mitjans de comunicació i brutals atacs a la llibertat d’expressió, i el més important, més de mil ferits a causa directa de la criminal actuació repressiva contra gent de totes les edats que pacíficament feien cua als col·legis electorals per poder votar, a la gloriosa i èpica jornada electoral de l’1-O. On el poble amb dignitat inigualable va defensar la llibertat i el dret d’escollir en forma d’urna.
Un cop esmentat això, no crec què trobi paraules per definir o explicar la República catalana. La paraula escaient és dignitat del poble enfront de la dictadura.
Com plantejar la campanya electoral el 21D? Senzill, el 21D no hi ha cap campanya de res, hi ha una banda feixista distribuïda en tres partits, PP, PSC i C’s, que són una minoria al país, i mitjançant un cop d’estat i una brutal repressió no coneguda des de l’època del dictador criminal Francisco Franco s’han instaurat en el poder. La vergonya de la UE (club de mercaders cada cop més cínics), els ha obligat a aturar la repressió contra el poble català i fer un referèndum encobert amb el nom d’eleccions autonòmiques el 21D. Eleccions que la banda del 155 no volia sense haver il·legalitzat per la força els partits majoritaris a la cambra catalana ERC, la CUP i el PDeCAT per així poder consolidar el cop d’estat.
Aquesta és la situació real de la República catalana, proclamada el 10-O acomplint el mandat del referèndum de l’1-O. Al Parlament la majoria absoluta de parlamentaris varen signar l’acte de la proclamació en una sala del Parlament fora de l’hemicicle autonòmic tal com reclamen les lleis internacionals.
Per tombar el cop d’estat bàrbar i feixista del 155 i donar sortida a la República catalana, el 21D tenim la batalla definitiva, el bloc de la llibertat, la democràcia i la dignitat ha d’omplir les il·legals eleccions imposades, la paradoxa és aquesta, mig país reprimit i acusat de sedició o delictes d’odi o qualsevol excusa dels feixistes per intentar acoquinar-nos, amb presos polítics i un Govern legítim pres o a l’exili i encara tenen la barra de fer treure els cartells reclamant la llibertat o intentant prohibir que el poble es posi allà on vulgui llaços grocs per solidaritat. La paranoia de la banda feixista del 155 els ha fet perseguir el color groc a les ciutats. L’odi que emana del llenguatge groller de feixistes com Arrimades, Albiol, Millo i Rivera quan parlen de Catalunya, és vergonyant per no esmentar l’ignominiós cinisme d’Iceta, Collboni i Ros amb l’esperpèntic comportament col·laboracionista de Colau o Domènech.
Crec que l’únic article que hom pot escriure aquests tristos dies de dictadura mordaç per incentivar el poble a votar el 21D és un article mut, un silenci punyent, un record immens pels presos i exiliats polítics. No dir res, com si fos normal la fatxenderia cínica de la repressió. I sí, el 21D tots ben vestits de groc, amb la dignitat de l’1-O i el cant del poble “els carrers seran sempre nostres” introduirem la llibertat en forma de papereta de CUP, JxCat, ERC dins les urnes, car tot el que no sigui això és col·laborar amb la dictadura feixista implantada per la força.
Potser no serem el poble més guerrer del món, però sí el més digne i tossudament alçats farem valer que som república.
Mai ens manllevaran la llibertat.
